Vacances d’hivern de Bernard McLaverty. Una aproximació psicoanalítica (Mercè Rigo)

 

 

L’autor, nascut a Belfast, utilitza de rerefons, el terrible conflicte del domini dels anglesos sobre Irlanda que va durar tants anys, (en el segle XVII va ser prohibit el culte catòlic pels protestants i  feien la missa a les cases). relacionat amb les religions. La religió catòlica representant de la  fe i la protestant cartesiana, relacionada amb la raó (la Stella i en Gerry). Irlanda del Nord era un país regalat  per algú que no el posseïa. L’estat que n’havia sortit era una versió ultraprotestant de l’ Espanya de Franco” (p.53) Un dels membres de govern d’ Irlanda del Nord recolzat per Anglaterra va dir que no donaria feina a cap catòlic, d’on varen marxar a viure a Escòcia, com el mateix autor.  Un símbol de les dificultats en les relacions humanes, la seva falla, la dificultat en poder arribar a una entesa, a la convivència, que tant sovint porta a la destrucció i  la mort. “les religions no pararan de lluitar entre elles fins que no en quedi cap” (p.9 )

L’autor ens transmet la preciosa imatge final dels dos éssers desprotegits, en la decadència de la seva vida, “es un esdeveniment crucial el primer cop que caus a la dutxa...el següent ja és anar de cap a la tomba” (110),  lluny del seu fill i net,  Fauulkner “Mentre em moria”,  en un brut aeroport, ple de deixalles, en un país estrany, on no coneixen l’ idioma. “però potser no el trobarien a l’hotel. Potser ningú el tornaria a veure mai més. Es moriria, es quedaria momificat i es desintegraria en un racó...acabaria convertit en volves de pols. Xuclat per una aspiradora manejada per una d’aquelles noies encantadores amb una bata lila, nascuda a Tailàndia o a Puerto Rico (127). Esperen que es faci de dia i veuen com surt l’ estrella de Venus, la deessa de l’amor, una preciosa metàfora sobre el desemparament de l’ ésser humà i la necessitat de cercar, en creences, com fa la Stella en la religió o en les beguines, o en Gerry en l’alcohol; una sortida per al seu malestar. Un trauma viscut des de la infància de bombes i atemptats que va acabar en un fet traumàtic:  l’ accident de la Stella i el seu fill, que els perseguirà la resta de la seva vida. “la síndrome de l’ull sec no impedia la producció de llàgrimes, però no feien gaire servei, perquè no estaven fetes del que tocava (214). Flaixos de records que apareixen, moments d’angoixa i de desemparament molt propers a la mort. “què passarà quan... això s’acabi?- què?-Això- Doncs que no passarà més- això si que no ho espero amb ganes. Quin sentit tindrà llavors? Quin sentit tenia abans que aparegués el sexe?(p. 103)

En Bernard ens transmet magistralment, en  una escriptura clara, el gran enigma de les relacions humanes, de l’existència, i l’ intent fallit de reparació. “I que passa amb la meva fe?- això és un debat. Estem parlant de debatre sobre l’ engany més gran de les nostres vides- Si no és una burla jo no se què és . La gent busca un sentit i una finalitat- Però si el sentit i la finalitat que troben són falsos, llavors que`?-Torna a mirar. Mira amb ganes, mira millor, com deia el Sr. Beckett- l’anatomia de l’úter humà gràvid mostrada en figures (1774)Però si no hi ha res per veure? (p. 249)

 El trauma que no cessa de repetir-se. La presencia de la mort en l’atemptat a la Stella, com quan veu en el Museu l’anatomia de l’úter humà gràvid mostrada en figures (1774) la pulsió mortífera de Freud, els traumes viscuts de les bombes Governat durant cinquanta anys per una majoria protestant de dretes. Recorda el diumenge sagnant de Derry (L’exercit anglès  va fer una massacre quan es manifestaven en favor dels drets civils). En Gerry estava amb un amic a la cerimònia de coronació de Lisburn Road i cauen bombes que destrueixen el seu despatx,  que traspua un malestar existencial del que no en saben sortir.

“el que quedava era la timidesa i l’admiració que existia entre ells dos després de tant de temps d’estar junts”