El vell i el mar, Biografia de Hemingway (Teresa Serramià)

Neix el juliol del 1899 a Illinois, suburbi de Xicago.

Mor el juliol del 1961 a Ketchum, Idaho

Pare, metge. Mare, música. Conservadors, benestants

Autor sorprenent dotat de qualitats tant físiques com intel·lectuals. Apassionat, devora la vida fins al límit. Heretada del pare, pateix “hemocromatosis” : incapacitat per metabolitzar el ferro. Cosa que causa un deteriorament progressiu que sumat al seu amor al alcohol i al risc de l’aventura, el porta al suïcidi.

Obté premis tan prestigiosos com el Pulitzer (19953), als 54 anys, amb el “Vell i el mar”

el Nòbel (1954)                    amb l’obra completa

Com molts dels grans, és un autor ple de clarobscurs. A París, bastió del modernisme anglosaxó del moments, rep la influència de la dita “generació perduda”, James Joyce, Picasso, Miró, Gertrude Stein (mentora seva, barri Montparnasse)

El seu, és l’estil “Star”. Llenguatge vigorós, frases curtes. Estil ”iceberg”. L’escriptura diu una cosa mentre que una altra totalment diferent succeeix. Descriu una realitat fotogràfica, multi-focal. Instantànies, collage d’imatges. A partir dels fets en esta pur, expressa emocions i idees i els sotmet a discussió. L’estructura de suport i el simbolisme, operen fora de la vista.

 Frases del relat:

*va mirar per damunt del mar i es va adonar de la seva immensa solitud.

*no comprenc aquestes coses. Però és bo que no haguem de tractar de matar el sol o la lluna o
les estrelles. Ni ha prou amb viure del mar i matar els nostres vertaders germans.

*per què els vells es desperten tan aviat? Serà tal vegada per tenir un dia més llarg.

*deia sempre la mar. Així és com ho diuen en espanyol quan l’estimen. Encara que parlin
malament d’ella sempre es refereixen a ella com si fos una dona.

*els ulls del peix semblaven tan indiferents com els miralls d’un periscopi o els d’un sant en
una processó.

*li he dit que sóc un vell molt raro............. / potser no m’hauria hagut de fer pescador

***l’home no està fet per la derrota. Un home pot ser destruït, però no
derrotat.