Si això és un home, de Primo Levi. Una aproximació psicoanalítica (Mercè Rigo)

“Considerate la vostra semenza:

Fatti non foste a viver come bruti,

Ma per seguir virtute e conoscenza

“Considereu si us plau vostre sement:

no sou pas bèsties,

i heu d'omplir la vida

amb la virtut i amb el coneixement”

Dante La Divina Comèdia

La baixada als INFERNS de Primo Levi.

Levi, li va recitant al seu amic Jean, Pikolo, un amic d' una altra nacionalitat, que pertany a la categoria que Levi diu dels SALVATS, “era eixerit i físicament fort i a la vegada, afable i bon amic: a pesar de dur amb tenacitat i coratge la seva lluita secreta i individual contra el camp i contra la mort, no s'oblidava de mantenir relacions humanes amb els companys menys privilegiats... (p. 131). Primo i el seu amic parlen mentre van a buscar el ranxo, feina d'honor amb la que ha estat anomenat, que li permetrà per primera vegada donar una volta sense desvetllar sospites, xerrant de les seves cases, de les lectures, dels estudis i de les mares “com s'assemblen totes les mares!”

L' esgarrifança i l' esglai que ens transmet Primo Levi, que sense odi, sense passió, és capaç d'ajudar a reflexionar el fet viscut, descriure amb moments, fins i tot poètics, sobre el fil tan fràgil de l' ànima humana i també sobre la crueltat i el sadisme que es pot infligir a tot ésser humà: convertir-lo en uns desferra, en una bèstia, esborrar-li tot el que dignifica : “Si això és un home”

Primo Levi va ser capaç d'escriure per a la història el seu testimoni, després del seu calvari que va ser capaç de superar, perquè pertanyia a la categoria de ELS SALVATS. Ens explica com després d' una setmana de captivitat, li desapareixen les ganes de rentar-se, “una pèrdua d' energia i de calor . Morirem tots, estem a punt de morir” (p. 48) però Steinlauf, un amic, sergent austrohongarès de la guerra del 14, de cinquanta anys, el fa callar i li diu: “ El Lager és una gran màquina per convertir-nos en animals, nosaltres no hem de convertir-nos en animals; que fins en aquest lloc es pot sobreviure, per explicar-ho, per donar-ne testimoni...Que som esclaus, estem privats de tots els drets, exposats a totes les ofenses, destinats a una mort gairebé segura, però que una facultat ens ha quedat i l' hem de defensar amb tota l' energia perquè és la darrera: la facultat de negar el nostre consentiment” (p.49)

Sigmund Freud tampoc va voler negar el seu consentiment i va poder, com diu Dant, “omplir la vida amb la virtut i el coneixement” , malgrat sofrir en la seva pròpia carn el terrible malson de la persecució del nazisme del segle XX, en una Europa presumptament civilitzada. Freud, que era jueu, va salvar la vida als 80 anys, gracies a que estava ben relacionat amb els intel·lectuals de l' època que l'ajudaren a fugir a Londres des de Viena, l'any 1938. El seus fills varen ser interrogats, les seves germanes que varen quedar a Viena, empresonades en un camp de concentració, on hi varen morir i els seus bens confiscats. Davant l'Òpera de Berlín varen cremar els seus llibres junt amb els de Einstein, els de Stephen Zweig i els de Jacob Wasserman, mentre Freud irònicament comentava: “Per sort em cremo amb bona companyia, anem progressant, si hagués estat l'Edat mitjana m'haguessin cremat a mi”.

Omplir el coneixement li va servir per profunditzar en les seves teories: Les pulsions de vida, d'autoconservació, l' Eros que tendeix a unir, a conservar la vida i les pulsions de mort o pulsions de destrucció, de desunió de la matèria i de retorn al que és inorgànic, contra si mateix o en relació al' altre.

Freud, va desenvolupar aquest nou concepte basant-se en la teoria i estudi d'una dona psiquiatra, psicoanalista russa, també jueva, alumna de Jung: Sabina Naftulovna Spielrein . Fou una de las primeres dones en la historia de la psicoanàlisi que va aportar el concepte de «pulsió destructiva i sàdica”

Sabina també va patir el terror del nazisme com tots els jueus que varen tenir la dissort de viure aquells anys. Els seus tres germans, Jan, Isaac i Emil, varen ser arrestats i desaparegueren en el Gulag durant la Gran Purga de Stalin. El 26 de desembre de 1937, Isaac, el més gran que era psicòleg i pioner de la psicologia del treball a la Unió Soviètica, fou condemnat a morir afusellat. El seu cos fou llençat a la fossa comú i els seus germans Jan i Emil, per ser els seus germans i a més científics, també foren executats i el 1942 i després de l' ocupació de Rostov per l' exercit alemany de Hitler, Sabina Spielrein i les seves dues filles foren assassinades, amb altres jueus de Rostov, per un Comando de las SS.

Quina pulsió porta a destruir l' ànima humana del que veu com diferent, l'estranger, destituint-la de tot vestigi del que ens configura com humans?. Primo Levi té un capítol que titula: “MÉS ENÇÀ DEL BÉ I DEL MAL”, títol d'un llibre de Freud en el que va desenvolupar la teoria de la pulsió mortífera del sadisme i masoquisme. Els sàdics han de conservar la seva víctima, per a poder continuar la seva labor de destrucció i els alemanys, quina paradoxa! utilitzaven la selecció ( triaven els febles que havien d'anar a la cambra de gas) mentre que mantenien el KA-BE (l'infermeria).

Freud i Sabina varen intentar estudiar el que Levi diu és inexplicable: “potser no es pot comprendre, perquè comprendre quasi és justificar” i Hanaah Arend, la gran filòsofa del segle XX, jueva, que va fugir d' Alemanya i d'un camp de concentració de França, també va reflexionar sobre la gran tragèdia humana de l' holocaust i les circumstàncies que pot arribar a fer, un ser “normal”, portar a terme tantes atrocitats. No és un boig o un criminal el que ho executa, sinó una persona normal que sense reflexionar, sense culpa de la seva pròpia responsabilitat, executa la seva funció dins d'una màquina burocràtica, que com deia Steinlauf, és “una gran màquina per convertir-nos en animals” . Adolf Eichmann, l' «arquitecte del holocaust», el nazi que va afavorir i va permetre la mort i el sofriment de milions de persones, no se sentia culpable, ni responsable de l' horror. Ell es veia innocent i feia la seva feina, era un tècnic.

Hannah Arendt va remarcar el tema del paper de la responsabilitat individual dels nostres actes i també sense explicitar-ho la pulsió mortífera de tots nosaltres, persones “normals”

Primo Levi que estima tant les paraules i amb elles ens ha pogut fer el gran testimoni de com poden ser de sinistres les accions dels humans. En aquest camp, on la màquina mortífera volia destruir la torre de Babel on es parlaven totes les llengües, símbol de la humanitat, la paraula també tenia el significat de la pulsió: MAI, es diu en alemany “Morgen früh” i significa “Demà al matí”

Primo Levi ens diu.: “La memòria és un instrument curiós: d'ençà que sóc al camp, m'han ballat pel cap dos versos escrits per un amic meu fa molt temps:

“I fins que un dia

dir DEMÀ ja no tindrà cap solta”.

Levi també ens dona un punt d' esperança quan sembla, que quan tot està perdut per als VENÇUTS, ens podem convertir en SALVATS:

“Aquell va ser el primer gest humà que hi va haver entre nosaltres. Crec que podria fixar en aquell moment l' inici del procés pel qual, els que no vam morir, de Häftlinge que érem, vam anar convertint-nos lentament en homes” (p.188)

“Enmig de la immensa planura de gel i de guerra, en la petita habitació, fosca pul·lulant de gèrmens, ens sentíem en pau amb nosaltres i amb el món. Estàvem baldats pel cansament, però ens semblava, després de tant de temps, que finalment havíem fet alguna cosa útil; potser com Déu després del primer dia DE LA CREACIÓ