Levi, que va néixer i morir a Torí (1919 - 1987), va ser un escriptor italià d'origen jueu. Resistent antifeixista, és conegut per les seves obres sobre l'Holocaust. "Si això és un home" fou la seva òpera prima, i és considerada com una de les obres més importants del segle XX. De fet, constitueix un testimoni colpidor d'un dels fets més horribles dels nostres temps. (Vicenç)
Hi ha moltes obres sobre aquest tema, pero l'enfoc de Primo Levi, encara que ho ha partit en primera persona es bastant objetiva, com si ho enfoques des de fora I aixo li dona una característica especial (Montse Saez)
En una de les preguntes que l'autor va recollir a l'apèndix de llibre li demanen què hauria sigut d'ell (de l'autor) si no hagués passat per Auschwitz. Ell, per descomptat, no dona cap resposta, però afirma: puc dir què no hauria fet, i és escriure. Vaig voler donar testimoni del que vaig viure a Auschwitz. (Vicenç)
parla molt de la personalitat de l'autor, de com li ha afectat certes vivències traumàtiques, en cas d'haver-les viscut mescla d'optimisme i foscor, sense fer de jutge, molt difícil, ho he vist ara també a Patria amb lAramburu. Molt difícil (Alícia)
També diu el mateix Neus Català, supervivent de Ravensbruck, en el llibre "Un cel de plom," biografia escrita per Carme Martí, volia sobreviure per explicar-ho I ser testimoni, en això va centrar el se esforç (Carme)
Us dic que vaig anar a Polònia fa uns anys i allà tenen un circuit per veure els dos camps d'Auschwick-Birkenau. L'experiència va ser entre agradable (si asumeixes que ja és història) i molt desagradable per veure o imaginar l'horror que allà et mostren. La gent en aquests llocs va callada. El silenci és obligat per molts motius i veus coses que a mi em feien plorar. No és una excursió de cap de semana anar allà. Suposo que no seré l'únic que hagi vist aquelles imatges darrere els famosos aparadors. Horrorós. (Xavier)
Jo no vaig voler anar a veure-ho. Al inici del llibre em va costar, després em vaig quedar enganxada al noi, a l'home capaç de continuar i atreure l'estimació per sobre de l'horror. Llavors amb alts i baixos, fins el final. (Marisol)
Pel que fa a anar a veure els camps,hi estic d'acord, no cal patir i el que et mostren allà ès el que deshraciadament has vist en documentals i a més a més els Nazis (NO DIREM ALEMANYS SINO Nazis) aquells desgraciats van intentar destruir tot el que van poguer. Realment queda poca cosa. No hem d'oblidar. El llibrer no l'he acabat. I'm sorry. Però el trobo excel.lent. el tinc a casa en paper i l'acabaré aviat. Segueixo escoltant els audios d'el mestre pastisser (Xavier Marcet)
Molt interessant! Fixeu-vos, però, que ell diu "alemanys", i no ho fa amb cap intenció concreta, sinó perquè el concepte de nazi (amb totes les connotacions que va tenir) es quelcom que ell no emprava en el seu estatus de presoner. Ell es referia a alemanys; nosaltres, ara, hem de referir-nos a nazis. (Vicenç)
Exactament. Recordem que ell va començar a escriure Si això és un home el mateix any de l'alliberament i, per tant, quan tenia el record fresc. Més endavant va dir que les xifres de l'horror les va conèixer igual que tothom.. (Vicenç)
Per mi el llibre és un retrat brutal i polifònic, perquè en ell s'inclouen també les històries (heroiques algunes, tràgiques gairebé totes) d'altres habitants del lager, sobre els límits als quals es veu reduït un home sotmès a aquelles condicions: la seva progressiva pèrdua de la dignitat, de la consciència, de la humanitat. (Alícia)
Justament. És aquesta idea, la de no voler comprendre, la que li permet fer una exposició tan acurada i que ens resulti impactant. No hi ha judici cap a ningú. Ni pels botxins ni pels presoners, per moments tan botxins com ells. (David)
doncs jo hi ha ahagut moments que em queien les llàgrimes. De vegades poètic. Heu llegit El Crist dels 10.000 braços d' Agustí Bartra? És prosa poètica de la seva vivència dins del camp de concentració d' Argelés. Terrible i difícil (Mercè)
però hi ha moltes coses que són perfectament aplicables del que estaves dient ara Vicenç al que es la societat actual, camps de refugiats, que fem Europa, com els humans ens tractem els uns als altres... (Alícia)
Realment ell es resisteix a saber q això és possible. És i prou. Això del dol de llar és perque cal tenir una llar, un referent per a ser home. Marisol Pérez)
Havien d’anar per obligació nets, amb tots els botons i les sabates netes. Levi ho feia perquè volia conservar la seva dignitat, volia seguir dent home (Flora)
Ell simplement sobrevivia per instint animal. Les lleis humanes no regulaven la seva situació dins del camp... L'únic instint que potser va preservar va ser el d'arribar a ser testimoni, d'explicar... Per bé que tot sovint no tenia cap interès de seguir sobrevivint. (Vicenç)
Recordeu que en el llibre de la M. Angels Anglada, "el violí d'Auschwick el protagonista sobrevivia agafat al seu ideal de construir un violí. Cal un suport per agafar-s'hi. (Maria Bonafont)
A mi em sorprèn respecte al que dius David i el dolor infinit que causa tot el que comenta la Mercè precisament un tros del que diu en Levi... que sembla que fins i tot el dolor no és infinit... (Alícia)
Podria ser una mania meva: no soporto la humanització de certs dictadors genocides. No ho soporto. En el cinema s'ha intentat amb el Hitler com si haguessim d'entendra la seva bogeria. Compte que ara es fa smb en Franco. A la literatura aquesta humanització no es tant evident. Estic d'acord amb que Levi parli dels "alemanys" i estic d'acord amb el seu esperit "analític". Aquests de confinament estic mirant pel.lícules que encara no havia vist. Una d'elles "Chaplin" on surt la vida d'aquest genial cineasta. El grandictador le vist milions de vegades. Cal veure-la unes quantes més. La va fer abans de la invasió de Polònia. La de "Chaplin" està bé. Nota notable. (Xavier Marcet)
Diu Levi: A la vida tothom descobreix, més o menys aviat, que la felicitat perfecta no és assolible, però pocs es paren a pensar, en canvi, en la consideració oposada: que tampoc no és assolible una infelicitat perfecta. (Vicenç)
La biografia que hi ha a l'ebook que he llegit diu, al final: El més important dels seus últims treballs va ser el seu llibre final, Els enfonsats i els salvats (1986), una anàlisi de l’Holocaust en el qual Levi va explicar que encara que no odiava el poble alemany pel qual havia passat, no els havia perdonats. Levi va morir, aparentment per suïcidi, l’11 d’abril del 1987, encara que alguns amics i biògrafs han qüestionat el veredicte. La qüestió continua fascinant els crítics literaris a causa de la barreja característica de foscor i optimisme en l’escriptura de Levi, que no va deixar cap nota de suïcidi. (Vicenç)
Me cuesta aceptarlo por todo su proceso vivido y de como supo darle forma y sentido. Yo creo , como también se ha explicado, que pudo ser un accidente (Maria Jesus)
Per això té un doble mèrit colossal, el que va fer. Una experiència tan brutal com aquesta, tan desoladora i deshumanitzadora, no hi ha catarsi que "curi". Ell va reobrir ferides per transmetre-les...(Vicenç)
Al final del llibre diu que els que varen arribar allí per casualitat sense convicció, no varen voler recordar-ho més, en canvi els conscienciats i polititzats en volien donar testimoni. (Mercè)
A mi el que em costa de comprendre és aquesta forma maquinal de matar. L'Eichmann deia que no odiava els jueus. Pero si els havia de matar, ho feia i punt. Perdoneu perquè ara ja esteu parlant d'un altre tema. (Maria Bonafont)
Són molt interessants algunes respostes de l'apèndix. A ell li preguntaven sovint el perquè d'aquell odi dels nazis, i parlava de follia col·lectiva (entorn a l'orador Hitler). Però també parla del pòsit que, generació rere generació, deixa l'acusació de l'Església de ser el "poble deïcida", condemnat a la dispersió i a la desintegració lenta constant... (Vicenç)
Hi ha una novel·la, "Les Benignes", que és la visió d'un oficial encarregat de fer les estatidistiques amb que es fa la tria als camps i que no se'n penedeix de res. Molt dura i interessant. (David)
Jo conec una infermera que treballa a a Sant Pau I de nena va ser de portada a un camp de concentración amb el seu germa. Quan es va jubilar va escriure un llibre I donava xerrades explican el que li havia passat. Pero al llarg de la seva vida no ho havia explica, ni a la seva familia. Per escriure quan has viscut aquests horrors has de trobar el moment oportu (Montse Saez)
Tots. El meu avi va estar en un camp de concentració però no en va parlar mai. El meu altre iaio el seu germà va desapareixer a França. Tampoc en palaven. El silenci. Aquí els vençuts van fer vot de silenci. A casa ningú deia res en contra de Franco. (Xavier)
El meu avi, que era un de la secreta de la república i que va estar a Argelers i després a la preso aquñi i a camps aquí, si que en va parlar i va escriure, una obra, que va presentar en Raymundo del Psuc, però el que passa era que no era bon escritor, però volia deixar constància de tot, (Alícia)
Jo crec que el dolor més gran és que t.hagis deixat anul.lar. Tu ets l.unic responsable de la teva dignitat i per mantenir.la a vegades t.hi va la vida. Crec que no cal aferrar-se a un vida inhumana. Jo no acabo d.entendre alguns comentaris (Lola Sabaté)
En la part final, q vaig estar a punto de no llegir, respon preguntes i parla des d'un moment actual. Ell està en altre punt. S'entén força i tb deixa entreveure una lluita interna q s'esforça en mantenir-lo fora del judici però no ho aconsegueix del tot. (Marisol)
Lola, psicològicament és molt fàcil d'entendre. El Trauma quan és tan fort et deixa sense paraules que prcisament és no poder-ho simbolitzar. És el mateix que passa amn les malalties psicosomàtiques. Poder-ho parlar cura però no tothom ho pot fer com diu la Montse (Mercè)
No tothom té la força dels salvats... La força o l'instint, el que sigui. La voluntat de mantenir la vida hi és, però després de 15 dies sense quasi pa ni aigua, compartint el vagó de transport d'animals amb els cadàvers de les persones que havien sucumbit i a punt per privar-te de tot allò que et proporciona records... En fi, no tothom pot resistir i no deixar-se anul·lar...(Vicenç)
abans d'anar a aplaudir, un extracte: Subsistíem en un món de morts i d’espectres. L’últim rastre de civilització havia desaparegut al voltant nostre i dintre nostre. L’obra d’animalització empresa pels alemanys triomfants havia estat acomplerta pels alemanys derrotats. És home qui mata, és home qui fa o pateix injustícies; no és home qui, havent perdut tot mirament, comparteix el llit amb un cadàver. Qui ha esperat que el seu veí acabés de morir per treure-li un quart de pa està, encara que no sigui culpa seva, més lluny del model de l’home pensant que el pigmeu més rude i el sàdic més cruel. (Vicenç)
Ha passat tantes, tantes vegades! La xifra de víctimes és més gran o més petita, però tristament és una història que es repeteix. I que molta gent nega. (Vicenç)
Amb els corresponents matisos, ho veim a moltes feines on els càrrecs mitjans maltracten al subalterns sense haver rebut una ordre especíca al respecte. (David)
si Elias recupera la llibertat, es trobarà confinat al manicomi de la societat dels homes, en una presó o en un manicomi. Però aqui no hi ha criminalos ni bojos, no hi ha criminals perquè no hi ha llei moral a la qual contravenir, no hi ha bojos, perquè estem determinats i cada acció nostra és, pel temps i el lloc, sensiblement l' úni9ca possible Durant la guerra i en situacions extremes desapareix la lleis simbòlica "No hi ha llei moral...(Mercè)
El poder de la informació i de la manipulació! Algú decideix què cal saber i què no cal saber. I sobretot, incideix en la ment, en crear un estat d'opinió, contrari o favorable, segons convingui, a una determinada tesi que es pretengui consolidar. Això ho vivim molt en la societat de la (des)informació... (Vicenç)
Primo Levi diu al final del llibre: "Aquest llibre també ha tingut un destí estrany...escric allò que no sabria dir a ningú" Primo Levi ha pogut posar en paraules escrites allò que és de l' ordre del NO DIR. No hi ha cap paraula que pugui expressar tanta crueltat. La deshumanització," la màquina per a convertir-nos en animals" com diu Steinlauf. I els animals no tenen paraules, no poden simbolitzar. Però Levi `fa un esforç i a través del record, posa en paraules escrites el que no es pot dir ni comprendre. Gràcies Vicenç per fer-nos recordar la història de la nostra civilitzada Europa des del nostre sofà i gràcies David per tot l' esforç del bloc. Sou molt GRANS!
Levi, que va néixer i morir a Torí (1919 - 1987), va ser un escriptor italià d'origen jueu. Resistent antifeixista, és conegut per les seves obres sobre l'Holocaust. "Si això és un home" fou la seva òpera prima, i és considerada com una de les obres més importants del segle XX. De fet, constitueix un testimoni colpidor d'un dels fets més horribles dels nostres temps. (Vicenç)
ResponEliminaHi ha moltes obres sobre aquest tema, pero l'enfoc de Primo Levi, encara que ho ha partit en primera persona es bastant objetiva, com si ho enfoques des de fora I aixo li dona una característica especial (Montse Saez)
EliminaAixí és, Montse. La seva obre és diferent i especial precisament per això: és la veu d'algú que ho va experimentar des de dins! (Vicenç)
EliminaMolt difícil escollir l'objectivitat. Per al lector, però, resulta contundent. (Glòria Calafell)
EliminaExacte, Glòria. El lector descobreix no un article històric, sinó la vivència explicada des del punt de vista de qui ho va experimentar... (Vicenç)
EliminaEn una de les preguntes que l'autor va recollir a l'apèndix de llibre li demanen què hauria sigut d'ell (de l'autor) si no hagués passat per Auschwitz. Ell, per descomptat, no dona cap resposta, però afirma: puc dir què no hauria fet, i és escriure. Vaig voler donar testimoni del que vaig viure a Auschwitz. (Vicenç)
ResponEliminaEll diu TESTIMONI, no JUTGE! (Mercè)
Eliminaparla molt de la personalitat de l'autor, de com li ha afectat certes vivències traumàtiques, en cas d'haver-les viscut mescla d'optimisme i foscor, sense fer de jutge, molt difícil, ho he vist ara també a Patria amb lAramburu. Molt difícil (Alícia)
EliminaVol que jutgi el lector (Flora)
EliminaTambé diu el mateix Neus Català, supervivent de Ravensbruck, en el llibre "Un cel de plom," biografia escrita per Carme Martí, volia sobreviure per explicar-ho I ser testimoni, en això va centrar el se esforç (Carme)
EliminaUn llibre dur i alhora poètic. M.ha costat molt al principi just pel moment present.
EliminaLa descripció sense jutjar és un prodigi (Maria Sanchez)
Us dic que vaig anar a Polònia fa uns anys i allà tenen un circuit per veure els dos camps d'Auschwick-Birkenau. L'experiència va ser entre agradable (si asumeixes que ja és història) i molt desagradable per veure o imaginar l'horror que allà et mostren. La gent en aquests llocs va callada. El silenci és obligat per molts motius i veus coses que a mi em feien plorar. No és una excursió de cap de semana anar allà. Suposo que no seré l'únic que hagi vist aquelles imatges darrere els famosos aparadors. Horrorós. (Xavier)
ResponEliminaA mi amb va pasa una mica lo mateix (MªJesus)
EliminaJo no vaig voler anar a veure-ho. Al inici del llibre em va costar, després em vaig quedar enganxada al noi, a l'home capaç de continuar i atreure l'estimació per sobre de l'horror. Llavors amb alts i baixos, fins el final. (Marisol)
EliminaPel que fa a anar a veure els camps,hi estic d'acord, no cal patir i el que et mostren allà ès el que deshraciadament has vist en documentals i a més a més els Nazis (NO DIREM ALEMANYS SINO Nazis) aquells desgraciats van intentar destruir tot el que van poguer. Realment queda poca cosa. No hem d'oblidar. El llibrer no l'he acabat. I'm sorry. Però el trobo excel.lent. el tinc a casa en paper i l'acabaré aviat. Segueixo escoltant els audios d'el mestre pastisser (Xavier Marcet)
EliminaMolt interessant! Fixeu-vos, però, que ell diu "alemanys", i no ho fa amb cap intenció concreta, sinó perquè el concepte de nazi (amb totes les connotacions que va tenir) es quelcom que ell no emprava en el seu estatus de presoner. Ell es referia a alemanys; nosaltres, ara, hem de referir-nos a nazis. (Vicenç)
EliminaLa distància en el temps ens permet diferenciar entre uns i altres. Probablement ell no ho va poder fer així. (David)
EliminaExactament. Recordem que ell va començar a escriure Si això és un home el mateix any de l'alliberament i, per tant, quan tenia el record fresc. Més endavant va dir que les xifres de l'horror les va conèixer igual que tothom.. (Vicenç)
EliminaPer mi el llibre és un retrat brutal i polifònic, perquè en ell s'inclouen també les històries (heroiques algunes, tràgiques gairebé totes) d'altres habitants del lager, sobre els límits als quals es veu reduït un home sotmès a aquelles condicions: la seva progressiva pèrdua de la dignitat, de la consciència, de la humanitat. (Alícia)
ResponEliminaAllà es formava un tipus de societat diferent sense homes (Flora)
EliminaJustament. És aquesta idea, la de no voler comprendre, la que li permet fer una exposició tan acurada i que ens resulti impactant. No hi ha judici cap a ningú. Ni pels botxins ni pels presoners, per moments tan botxins com ells. (David)
EliminaAquest concepte de follia colectiva és molt impactant (Maria Sanchez)
Eliminadoncs jo hi ha ahagut moments que em queien les llàgrimes. De vegades poètic. Heu llegit El Crist dels 10.000 braços d' Agustí Bartra? És prosa poètica de la seva vivència dins del camp de concentració d' Argelés. Terrible i difícil (Mercè)
ResponEliminaperò hi ha moltes coses que són perfectament aplicables del que estaves dient ara Vicenç al que es la societat actual, camps de refugiats, que fem Europa, com els humans ens tractem els uns als altres... (Alícia)
EliminaHi ha la novel.la Krtu de Amat Piniella. És, també, un bon exemple (Glòria Calafell)
ResponEliminaEn Levi diu que hi ha una paraula preciosa en alemany Heimneh vol dir "DOLOR DE LLAR" (Mercè)
ResponEliminaRealment ell es resisteix a saber q això és possible. És i prou. Això del dol de llar és perque cal tenir una llar, un referent per a ser home. Marisol Pérez)
EliminaDels que en van sortir i sobreviure uns estaven destruïts, altres sumits en el silenci i altres van tenir mecanismes de salvació (Flora)
ResponEliminaHavien d’anar per obligació nets, amb tots els botons i les sabates netes. Levi ho feia perquè volia conservar la seva dignitat, volia seguir dent home (Flora)
ResponEliminaEll simplement sobrevivia per instint animal. Les lleis humanes no regulaven la seva situació dins del camp... L'únic instint que potser va preservar va ser el d'arribar a ser testimoni, d'explicar... Per bé que tot sovint no tenia cap interès de seguir sobrevivint. (Vicenç)
EliminaRecordeu que en el llibre de la M. Angels Anglada, "el violí d'Auschwick el protagonista sobrevivia agafat al seu ideal de construir un violí. Cal un suport per agafar-s'hi. (Maria Bonafont)
EliminaDe fet, una de les coses sorprenents és veure com hi ha gent que no s'aferra a res i es deixa morir en vida. (David)
EliminaA mi em sorprèn respecte al que dius David i el dolor infinit que causa tot el que comenta la Mercè precisament un tros del que diu en Levi... que sembla que fins i tot el dolor no és infinit... (Alícia)
EliminaPodria ser una mania meva: no soporto la humanització de certs dictadors genocides. No ho soporto. En el cinema s'ha intentat amb el Hitler com si haguessim d'entendra la seva bogeria. Compte que ara es fa smb en Franco. A la literatura aquesta humanització no es tant evident. Estic d'acord amb que Levi parli dels "alemanys" i estic d'acord amb el seu esperit "analític". Aquests de confinament estic mirant pel.lícules que encara no havia vist. Una d'elles "Chaplin" on surt la vida d'aquest genial cineasta. El grandictador le vist milions de vegades. Cal veure-la unes quantes més. La va fer abans de la invasió de Polònia. La de "Chaplin" està bé. Nota notable. (Xavier Marcet)
ResponEliminaDiu Levi: A la vida tothom descobreix, més o menys aviat, que la felicitat perfecta no és assolible, però pocs es paren a pensar, en canvi, en la consideració oposada: que tampoc no és assolible una infelicitat perfecta. (Vicenç)
ResponEliminaperò Primo Levi va acabar suicidant-se. Què en penseu? (Mercè)
ResponEliminaNo està clar que se suïcidés... Això m'ho reservava... (Vicens)
EliminaRes. Era ja en una altra situació. (Marisol)
EliminaPot ser, tot i haver fet teràpia amb els seus llibres, no va ser suficient. Molts dels seus companys no volien ni recordar el tema. (David)
EliminaSembla que era una persona depressiva des de jove. Hi ha diferents opinions de la causa de la mort. (Maria)
EliminaLa biografia que hi ha a l'ebook que he llegit diu, al final: El més important dels seus últims treballs va ser el seu llibre final, Els enfonsats i els salvats (1986), una anàlisi de l’Holocaust en el qual Levi va explicar que encara que no odiava el poble alemany pel qual havia passat, no els havia perdonats. Levi va morir, aparentment per suïcidi, l’11 d’abril del 1987, encara que alguns amics i biògrafs han qüestionat el veredicte. La qüestió continua fascinant els crítics literaris a causa de la barreja característica de foscor i optimisme en l’escriptura de Levi, que no va deixar cap nota de suïcidi. (Vicenç)
EliminaMe cuesta aceptarlo por todo su proceso vivido y de como supo darle forma y sentido.
EliminaYo creo , como también se ha explicado, que pudo ser un accidente (Maria Jesus)
Per això té un doble mèrit colossal, el que va fer. Una experiència tan brutal com aquesta, tan desoladora i deshumanitzadora, no hi ha catarsi que "curi". Ell va reobrir ferides per transmetre-les...(Vicenç)
EliminaAl final del llibre diu que els que varen arribar allí per casualitat sense convicció, no varen voler recordar-ho més, en canvi els conscienciats i polititzats en volien donar testimoni. (Mercè)
Eliminavaren voler deixar constància des del primer moment
Eliminala resta de gent volia passar pagina (Alícia)
A mi el que em costa de comprendre és aquesta forma maquinal de matar.
ResponEliminaL'Eichmann deia que no odiava els jueus. Pero si els havia de matar, ho feia i punt.
Perdoneu perquè ara ja esteu parlant d'un altre tema. (Maria Bonafont)
Són molt interessants algunes respostes de l'apèndix. A ell li preguntaven sovint el perquè d'aquell odi dels nazis, i parlava de follia col·lectiva (entorn a l'orador Hitler). Però també parla del pòsit que, generació rere generació, deixa l'acusació de l'Església de ser el "poble deïcida", condemnat a la dispersió i a la desintegració lenta constant... (Vicenç)
EliminaInteressant el terme "pulsiò destructiva i sàdica" (Xavier)
EliminaHi ha una novel·la, "Les Benignes", que és la visió d'un oficial encarregat de fer les estatidistiques amb que es fa la tria als camps i que no se'n penedeix de res. Molt dura i interessant. (David)
EliminaI fins i tot parla d'un origen orgànic. Els animals rebutgen i maten als diferents. La civilització ens ha de servir d' alguna cosa (Mercè)
EliminaEl filosofo Todotov,decia que comprender el mal no significa justificarlo, sino darse los medios para impedir su regreso. (M jesus)
EliminaA vegades no ho sembla, anys després hi va haver un altre genocidi en la guerra de Bosnia, amb els servis..... (Carme)
ResponEliminaJo conec una infermera que treballa a a Sant Pau I de nena va ser de portada a un camp de concentración amb el seu germa. Quan es va jubilar va escriure un llibre I donava xerrades explican el que li havia passat. Pero al llarg de la seva vida no ho havia explica, ni a la seva familia. Per escriure quan has viscut aquests horrors has de trobar el moment oportu (Montse Saez)
EliminaEl meu pare va estar al camp de concentració d' Argelès i no en va parlar mai. Ara em sap greu no haver-li preguntat (Mercè)
EliminaTots. El meu avi va estar en un camp de concentració però no en va parlar mai. El meu altre iaio el seu germà va desapareixer a França. Tampoc en palaven. El silenci. Aquí els vençuts van fer vot de silenci. A casa ningú deia res en contra de Franco. (Xavier)
EliminaLa gent tenia por, POR AMB MAJÚSCULES (Bonafont)
EliminaLa por paralitza. I la dissociació és un mecanisme de supervivència (Maria Sanchez)
EliminaEl meu avi, que era un de la secreta de la república i que va estar a Argelers i després a la preso aquñi i a camps aquí, si que en va parlar i va escriure, una obra, que va presentar en Raymundo del Psuc, però el que passa era que no era bon escritor, però volia deixar constància de tot, (Alícia)
EliminaI Primo Levi hoa va poder posear en paraules sense escarni ni odi. Una gran teràpia (Mercè)
EliminaPero es podia parlar a la familia... i tampoc. Tots callats! (Xavier)
EliminaEl silenci també del poble que no SAP el que està passant, com va passar a Argentina amb els "desaparecidos" (Mercè)
EliminaJo crec que el dolor més gran és que t.hagis deixat anul.lar. Tu ets l.unic responsable de la teva dignitat i per mantenir.la a vegades t.hi va la vida. Crec que no cal aferrar-se a un vida inhumana.
ResponEliminaJo no acabo d.entendre alguns comentaris (Lola Sabaté)
Varen acabar sent humans (Mercè)
EliminaDeu arribar un moment que la persona esdevé de suro. (Maria Bonafont)
EliminaA la Guerra civil va ser així. Silenci (Maria Sanchez)
EliminaEn la part final, q vaig estar a punto de no llegir, respon preguntes i parla des d'un moment actual. Ell està en altre punt. S'entén força i tb deixa entreveure una lluita interna q s'esforça en mantenir-lo fora del judici però no ho aconsegueix del tot. (Marisol)
EliminaSuposo que per sobreviure a l'horror cadascu s'ha d'autodefensar de diferents maneres (Carme Tarrega)
EliminaPor eso es importante recuperar la memoria historica para no olvidar los horrores (M. Jesus)
EliminaSi, és molt important recuperar totes les memòries històriques, tendim sempre a oblidar molt ràpid (Alícia)
EliminaLola, psicològicament és molt fàcil d'entendre. El Trauma quan és tan fort et deixa sense paraules que prcisament és no poder-ho simbolitzar. És el mateix que passa amn les malalties psicosomàtiques. Poder-ho parlar cura però no tothom ho pot fer com diu la Montse (Mercè)
EliminaNo tothom té la força dels salvats... La força o l'instint, el que sigui. La voluntat de mantenir la vida hi és, però després de 15 dies sense quasi pa ni aigua, compartint el vagó de transport d'animals amb els cadàvers de les persones que havien sucumbit i a punt per privar-te de tot allò que et proporciona records... En fi, no tothom pot resistir i no deixar-se anul·lar...(Vicenç)
ResponEliminaabans d'anar a aplaudir, un extracte: Subsistíem en un món de morts i d’espectres. L’últim rastre de civilització havia desaparegut al voltant nostre i dintre nostre. L’obra d’animalització empresa pels alemanys triomfants havia estat acomplerta pels alemanys derrotats.
ResponEliminaÉs home qui mata, és home qui fa o pateix injustícies; no és home qui, havent perdut tot mirament, comparteix el llit amb un cadàver. Qui ha esperat que el seu veí acabés de morir per treure-li un quart de pa està, encara que no sigui culpa seva, més lluny del model de l’home pensant que el pigmeu més rude i el sàdic més cruel. (Vicenç)
Ruanda va tornar a passar... el que descrius, Vicenç (Alícia)
EliminaHa passat tantes, tantes vegades! La xifra de víctimes és més gran o més petita, però tristament és una història que es repeteix. I que molta gent nega. (Vicenç)
EliminaAmb els corresponents matisos, ho veim a moltes feines on els càrrecs mitjans maltracten al subalterns sense haver rebut una ordre especíca al respecte. (David)
EliminaL'escenari canvia, però l'escena és la mateixa. I això passa en els llocs més abominablement miserables com en els més selectes i cuidats...(Vicenç)
Eliminasi Elias recupera la llibertat, es trobarà confinat al manicomi de la societat dels homes, en una presó o en un manicomi. Però aqui no hi ha criminalos ni bojos, no hi ha criminals perquè no hi ha llei moral a la qual contravenir, no hi ha bojos, perquè estem determinats i cada acció nostra és, pel temps i el lloc, sensiblement l' úni9ca possible Durant la guerra i en situacions extremes desapareix la lleis simbòlica "No hi ha llei moral...(Mercè)
ResponEliminaEl poder de la informació i de la manipulació! Algú decideix què cal saber i què no cal saber. I sobretot, incideix en la ment, en crear un estat d'opinió, contrari o favorable, segons convingui, a una determinada tesi que es pretengui consolidar. Això ho vivim molt en la societat de la (des)informació... (Vicenç)
ResponEliminaPrimo Levi diu al final del llibre: "Aquest llibre també ha tingut un destí estrany...escric allò que no sabria dir a ningú" Primo Levi ha pogut posar en paraules escrites allò que és de l' ordre del NO DIR. No hi ha cap paraula que pugui expressar tanta crueltat. La deshumanització," la màquina per a convertir-nos en animals" com diu Steinlauf. I els animals no tenen paraules, no poden simbolitzar. Però Levi `fa un esforç i a través del record, posa en paraules escrites el que no es pot dir ni comprendre.
ResponEliminaGràcies Vicenç per fer-nos recordar la història de la nostra civilitzada Europa des del nostre sofà i gràcies David per tot l' esforç del bloc. Sou molt GRANS!