El ball, d'Irène Némirovsky. Biografia. (Sílvia Romero)

Irène Némirovsky (Kíev, 1903 – Auschwitz, 1942)

(una biografia de tantes)

Filla de jueus benestants, fou educada per una institutriu francesa que convertí aquest idioma gairebé en la seva llengua materna, tot i que sembla ser que els idiomes no eren problema per a aquesta escriptora, ja que al llarg de la seva vida aprendrà rus, polonès, anglès, basc, finès i juddisch. Però la Revolució Russa fa fugir la família Nemiróvsky, que marxa cap a França. Allà, ella reprèn els estudis i es llicencia en lletres a la Universitat de la Sorbona.

Casada i amb dues filles s’instal·la a París i publica la primera novel·la: El malentès. Però el reconeixement com a escriptora li arriba a partir de 1929, amb la publicació de la segona novel·la: David Golder, adaptada al teatre i al cinema. Poc després, el 1930, publica El ball, també adaptada al cinema.

Malgrat els èxits literaris, el 1938 el govern francès li denega la nacionalitat francesa. I a causa de les lleis antisemites (tot i que es converteix al catolicisme), se li prohibeixen noves publicacions. Refugiada a Issy-l’Évêque, a pesar de les prohibicions escriurà multitud de manuscrits, la majoria publicats pòstumament.

El juliol de 1942 és arrestada, internada al camp de concentració de Pithiviers, i tot seguit deportada a Auschwitz, on mor de tifus l’agost del mateix any.