El ball, d'Irène Némirovsky. Una aportació psicoanalítica. (Mercè Rigo)

Lacan ens parla que per a constituir-nos com subjectes són necessaris tres registres:

El Simbòlic: La capacitat de construir símbols ( el llenguatge i l’escriptura)

L’ Imaginari: Té a veure amb les imatges, la imatge fictícia que ens fem dels altres, del nostre cos i de les idees amb que construïm el nostre món, que no han de ser per força, properes a la realitat)

El Real: tot allò d’impossible que no podem simbolitzar ni imaginar.

Els tres registres estan sempre units. Lacan els representa per una figura geomètrica: (el Nus Borromeu) de tres cercles que es mantenen sempre junts.

I perquè aquesta introducció?

L’Antoinette i la seva mare estan encallades en l’ Imaginari que no els ha permès accedir a la simbolització de la castració (assumir la falta de que no es pot tenir tot)

L’Antoniette, ens parla l’autora, és quasi bé un mirall de la mare (p.53)

El registre Imaginari, predomina per a Lacan en l’ estadi del Mirall, (per a Freud el Narcicisme,), és el moment de constitució del primitiu Jo i el moment en que a través de a identificació amb la mare o amb la figura del cuidador/a, el bebè podrà reconèixer el seu cos com un tot, a semblança de l’ altre, moment imaginari de sentir-se complert/a

La Sra Rosine, una dona amb dificultats per a donar amor, que ha reduït els bens a omplir l’aparença imaginària de tenir-ho tot i ser VISTA a la mirada dels altres com la que ho té tot, no ha pogut escoltar a una filla més enllà de l’Imaginari, del que representa per a ella: una nena rival que li pugui espatllar el seu camp imaginari de ser complerta.

L’ Antoinette, l’adolescent que per a ella, anar per primera vegada al ball, podria ser un acte simbòlic d’iniciació al món adult, és apartada d’aquest món, sent reduïda per la mare a “la cambra dels trastos” a un objecte sense estatut de subjecte.

La venjança la ràbia, i la idea de la mort que sovint apareixen en el pensament de l’adolescent, aniria íntimament lligada a aquesta fixació al narcisisme en que la mort hi juga un paper important.( recordem com hi juga en el mite de Narcís) L’agressivitat té un paper important quan la relació a l’ altre és de rivalitat, especular i imaginària. L’altre ha de ser aniquilat per a poder existir, sota pena de que l’altre em pugui destruir. No hi ha lloc per a l’existència de dues persones diferenciades.