Un viatge sentimental, de Laurence Sterne. (Biografia i estil). (Mercè Rigo)

Laurence Sterne (1713-1768) fou un escriptor irlandès, ( en aquella època Irlanda era anglesa) sacerdot i fill d'un militar anglès de prestigi. Va estudiar a Cambridge i fou ordenat sacerdot per l’ església d’ Anglaterra l’ any 1738. La seva vida personal no fou gaire feliç. Es casà amb Elisabeth Lumley, que tenia una malaltia mental, se li morí una filla Lydia ben jove i va estar molts anys malalt de tuberculosi, malaltia de la que va morir a Londres l’ any 1768. Famós pels seus excèntric sermons, i home d’una gran cultura, va començar a escriure molt gran, als 46 anys. Escrigué diverses novel·les, entre les quals destaquen A Political Romance, Viatge sentimental per França i Itàlia, Cartes a Eliza  i, sobretot Tristram Shandy, una sàtira que li valgué el reconeixement de tots els cercles intel·lectuals per la seva novetat en l'estructura.

Walter Jackson Ong ( 1912 - 2003)que també fou sacerdot i professor de filologia anglesa, va dedicar tots els seus estudis a explorar com la transició de l’ oralitat a l’alfabetització va influir en la cultura i va canviar la consciència humana.  “L’ expressió oral és capaç d’ existir i quasi sempre ha existit sense cap escriptura, però mai hi ha hagut escriptura sense oralitat” “Sense l’escriptura la consciència humana no pot arribar als seu ple potencial, no pot produir altres creacions intenses i belles. En aquest sentit, l’ oralitat es deu i ha d’estar destinada ha produir l’ escriptura”

I l’ escriptura de Laurence Stern, en el segle XVIII, revoluciona el format de l’ escriptura formal i fa l’ experimentació de trencar totes les regles temporals i utilitzar l’associació lliure per a reproduir en l’ escriptura, les formes anteriors de l’ oralitat.

Predecessor de la literatura hipertextual La literatura hipertextual és aquella que parteix de la no linealitat argumental, creant cada cop un itinerari diferent de lectura. El receptor escull si seguir una plana o secció completa o saltar quan es trobi amb un enllaç cap a l'altra porció de text. “És impossible que endevineu quines eren les perplexitats de l’ oncle Toby; si en fóssiu capaços em posaria vermell. No com a parent , no com a home, ni tan sols com a dona; em posaria vermell com a AUTOR, en la mesura que no he donat ni el més petit indici d’ aquesta història, que el lector n’hagi pogut endevinar mai res. I en això, senyor, soc d’humor tan susceptible i singular que si cregués que éreu capaç de concebre un judici o conjectura mínimament probables del que passa a la pàgina que ve, esquinçant-la la suprimiria del llibre ( Tristram Shandy, p. 72)

En 1767 va publicar “Cartes a Eliza”, la correspondència dirigida a la seva amant Eliza Draper, dona casada amb un oficial de la Companyia de las Índies Orientals, amb el que tenia dos fills i amb el que va anar a reunir-se a Bombai.

Sterne , admirava  Cervantes, del qui en fa moltes referències sobre el personatge del Quixot i el seu cavall Rossinant a Tristram Shandy,  Rabelais y Jonathan Swift. Sens dubte un dels escriptors més innovadors de la literatura. Nietzsche va dir de Sterne que era «l’ escriptor més lliure de tots els temps», i «el gran mestre de l’ equívoc. Aquest és el seu propòsit , tenir i no tenir raó a la vegada , barrejar la profunditat i la bufoneria... Ens hem de rendir a la seva fantasia benèvola, ».

Sterne anticipa molts dels recursos narratius de las avantguardes literàries de fins del segle XIX i inicis del XX, una forma de monòleg interior que preanunciarà el de Joyce. “escriure quan es fa com cal (com podeu estar segurs que penso que faig jo), no és sinó un altre nom per a la conversa. De la mateixa manera que ningú que sàpiga comportar-se en societat gosaria acaparar la paraula, igualment cap autor, que conegui els justos límits del decòrum i la bona criança, no pretendria acaparar el pensament. El respecte més profund que pots demostrar envers la intel·ligència del lector és compartir el tema amicalment, i deixar que cadascú se l’ imagini a la seva manera” (Tristram Shandy (p. 96)

Sterne l' últim any de la seva vida, malalt de tisi, va sortir per motius de salut a fer un viatge meridional en busca de sol, com es recomanava en aquella època, per França i Itàlia. Va arribar a Itàlia però ens va deixar amb la pregunta al lector, com sempre, de les vivències d’ aquest segon país, no sabem si perquè va morir poc després o perquè ens ho deixà, com fa amb tot el llibre, perquè ho dedueixi el lector. El que si és cert és que havia planejat la novel·la en quatre parts, de les quals només en va fer dues.

Laurence buscava els petits plaers de la vida amb les seves sensacions: “Un viatge sentimental”. Ni les desavinences matrimonials ni el seu estat de salut varen alterar ni un gram la seva filosofia de la VIDA: el sentit de l' humor, el clam a la Naturalesa! , la ironia fina del dir i no dir i la capacitat de fruir de les coses trivials: la seducció de la vida. Sterne que utilitzava el pseudònim de Yorick en els seus sermons, (el nom del bufó de Hamlet “un home d'una gracia infinita i una fantasia portentosa”), va ser un innovador permanent i obrí també un estil diferent en l'estil narratiu dels llibres de viatge, típics fins llavors, d' explicacions històriques, geogràfiques i ètniques però mai “sentimentals”. L' ull d' Sterne es fixà amb el què és excèntric, amb els detalls i va ometre tot el que un llibre de viatges clàssic explicaria. No buscava cap argument ni història ben tramada, sinó que sovint escrivia com raja: “Sento en mi una forta propensió a començar aquest capítol així com ragi i no em quedaré amb les ganes” (Tristram Shandy Cap XXIII), ens deixava en suspens quan iniciava una història, jugant amb el lector “al gat i a la rata”, A “Tristram Shandy” quan està parlant del moment del seu part, quan la mare busca una llevadora, en lloc d’un metge- diu: “Tal vegada ma germana- va dir l’ oncle Toby- no permet la presència masculina tan prop de la seva***- Poseu-hi els asterisc: això és una APOSIOPESI. Traieu els asteriscs i escriviu NATGERA: això és una grolleria. Esborreu NATGERA i poseu-hi VIA COBERTA. això és una metàfora”

Desvia de cop la conversa o els pensaments, comentaris a mig dir, un estil d' associació lliure, les digressions: “ que si bé totes les meves digressions, són impecables, com podeu observar, i per molt que jo surti tan lluny i tan sovint del tema com qualsevol escriptor de la Gran Bretanya, sempre vaig en compte d’ arreglar les coses de manera que la meva qüestió principal no s’ estigui parada en la meva absència” ( Tristram Shandy. P. 66) que posaran les bases del que serà la literatura del segle XX amb Virginia Woolf i James Joyce.

Sterne se’n riu del lector, de si mateix i fa una crítica furibunda a la religió (ell era eclesiàstic) a les convencions socials i burgeses i fa un cant a la NATURA, a qui li dedica la millor poesia: “NATURALESA! Enmig dels teus desoris, ets encara sensible a les privacions que has creat. Totes les teves grans obres han deixat poca cosa per donar a la dalla o a la falç, però a tan poca cosa encara concedeixes seguretat i protecció. Felices són les cases que s’ acullen al teu recer! ( Un viatge sentimental p. 177)

Aquest desinhibit sentimentalisme de Sterne, que ara, amb els nostres ulls, ens sembla antiquat, va ser una actitud revolucionària que determinaria la novel·la moderna. El seu esperit burlesc i lúdic, la seva aventura en l’ escriptura on els seus sentiments i la seva pròpia experiència autobiogràfica s’ enreden amb la ironia i la parodia, el seu sentimentalisme, apuntaria un camí que la novel·la burgesa havia oblidat.