Bel Ami, de Guy de Maupassant. Una aproximació psicoanalítica. (Mercè Rigo)

Guy de Maupassant, té la fusta de novel·lista universal.

“Bell ami”, una obra escrita en el  segle XIX, ens descriu meravellosament el perfil psicològic de l’ arribista, també  molt actual, que mitjançant tots els medis psicològics i socials, arriba al objectiu  que es proposa: el triomf i la riquesa. Com li diu el seu futur sogre el baró Walter: “ És un home d’esdevenidor. Serà diputat i ministre”.

 

Molt interessant tot el ventall dels personatges femenins que presenta , que malgrat el anys, amb trets accessoris de l’ època, continuen sent perfils de dones molt actuals.

Magdalena, la intel·ligent , que  darrera l’ombra dels homes, és la font de les idees que també vol el triomf social.

Susagna  que “semblava com sempre una joguina, una deliciosa nina tota blanca, adornada amb flors de taronger”

 La Sra Walter, la dona madura que descobreix l’ amor apassionat després d’una vida plena de luxes però sense plaer.

I la Sra Marelle, la bohèmia, que pot jugar a la seducció mútua  i   és l’ única que l’aconsegueix.

 

Totes seduïdes per aquest Don Juan que juga amb els seus sentiments, queden enlluernades per les seves paraules d’amor “senzilles i tendres”

Magdalena , més racional, perquè li permetrà accedir, a l’ ombra, al món dels homes i al  poder i podrà seguir amb la seva vida  lliure: “El matrimoni per a mi, no és una cadena, sinó una associació. Jo vull ser lliure, completament lliure dels meus actes, dels meus passos, de les meves sortides, sempre”

Susagna, com una adolescent que troba fantàstica l’ aventura de ser raptada: “tota l’ antiga poesia dels raptes nocturns, de les diligències, dels hostals, totes les encisadores aventures dels llibres li passaren d’un cop pel magí com un somni encantador a punt de realitzar-se”.

La Sra Walter, plena de culpes religioses  i repressió,  que troba amb  en Jordi la passió continguda  no realitzada i el retorn a la joventut. “Em dono, seré vostra , quan vos vulgueu i on vulgueu”

I la Sra Marelle que veu en Jordi valent i  la font del plaer sense perjudicis. “ la Sra Marelle el deixà, després d’ haver-lo besat llargament, car aquest duel havia exasperat el seu amor”

 

Ës interessant detenir-nos amb la Sra Walter , la més devastada. En el casament de la seva filla, on acaba la novel·la: “LA Sra  Walter els seguia, donant el braç al pare del seu altre gendre el marquès de Latour-Ivelin, que tenia setanta-dos anys. No caminava, anava a rosegons, i, a  cada moviment que feia  avant, semblava a punt de desmaiar-se. Hom hauria dit que els seus peus s’enganxaven a les lloses, que les seves cames es negaven a avançar, que el cor li bategava dins el pit com una bèstia que saltés a escapar-se..

S’havia aprimat. Els cabells blancs li feien encara més lívid i afilat el rostre.”

A diferència de les altres, dones amb recursos per a sostenir-se: La distància emocional de Magdalena, el romanticisme de Susagna que l’ aïlla de la realitat, que no en sabem si s’hi acostarà mai i la trobada del desig de la Sra Marelle; la Sra Williams opta pels remordiments i el misticisme.

És d’una gran lucidesa psicològica el punt de contacte que Guy de Maupassant fa de l’amor passional de la Sra Wiliams amb la religió: la seducció dins l’ església i la relació que fa amb  el  quadre valuós de “ Jesús sobre les aigües” que té el seu marit, on hi troba semblances del Crist amb el seu amant.

Jaques Lacan, el psicoanalista francès, ens diu en  un seminari on treballa l’ Amor místic, que el gaudi desbordant i insuportable que  se sent en el  cos  és pacificat quan se li dona un sentit de quelcom generat per l’ amor de Déu.

Així la Sra Wiliams, en un moment de paroxisme, busca el confessor i la figura de Jesús per alliberar-se d’aquest dolor i a la vegada, plaer insuportable que la pacifiqui, però no ho aconsegueix.  La figura de Jesús s’assembla massa a la del seu amant per la qual cosa es queda atrapada  en la seva devastació.