Bel Ami, de Guy de Maupassant. Comparativa. (Lola Sabaté)

Guy Maupassant 1850- 1893= 43 anys	Lovercraf 1890 -1937= 47 anys Càncer de ronyó
Crisis nervioses i depressions Diuen que els seus relats sobre la bogeria son a causa de la seva malaltia neurològica. Estudis autodidactes entre la seva mare i Flaubert	Fràgil salut, no acudeix regularment als estudis però pel contrari és molt erudit autodidacta
Malaltia neurològica a causa de la Sífilis, intenta suïcidar-se quan veu que sucumbeix a la bogeria en un últim acte de voluntat i lucidesa	El pare de Lovercraf es internat  varis cops i acaba morint d’una neurosífilis
Devoció absoluta per part de la seva mare, que el formarà i ensinistrarà la seva carrera literària	Mare obsessiva i excessivament exigent i sobreportectora. La mare que volia una nena el fa vestir i pentinar de nena els primers anys de la seva infància. Ell respecte i admira a la seva mare que és el que dirigeix la seva educació
Intrèpid i  imprudent. Natura turbulenta, li agrada fer excursions a la natura amb escalades, insubmís i inquietant ect. Té una doble personalitat: deprimit, avorrit, disgustat per la monotonia de les coses, i trist	Tranquil, poc social, li agrada la natura i passejar per indrets gòtics i inquietants
Precoç  amb sis anys llegeix perfectament tot tipus de lectures dirigides per la seva mare, Shakespeare  amb una memòria magnífica. Inicis literaris en l’escola de Zola i Flaubert amic personal de la família i professor de Maupassant molt realista, sobre el camperolat fiancés.	Precoç, amb sis anys llegia mitologia romana i grega. Primer conte als 7 anys. Als 16 anys ja fa articles de premsa
Paisatge de Normandia que impregna les seves narracions	Paisatge de New Inglaterra impregna les seves narracions  i també la arquitectura georgiana que té un record gòtic
Molt prolífic. Novel·la i contes. Multitud de contes en els quals fa un estudi de la por i el terror a partir de la pròpia experiència.	Molt prolífic Contes, articles de premsa i cartes
Cercle d’amics intel·lectuals i escriptors dins del cercle de Flaubert, entre ells per exemple Zola o Cezzane	Cercle d’amics d’escriptors i intel·lectuals, entre els quals ell fins i tot corregia els seus textos.
Fascinació per la bogeria. Fascinat  per les seves pròpies al·lucinacions, miralls i fantasmes	Fascinació pel que és estrany, místic i portentós,  vist com una meravella.
Somnis i malsons continuats. Presentar por a la mort i tot el que és sobre natural. Impressions primitives i estremiments obscurs dels seus somnis fantàstics. Imaginació desbordant, Brutalitat de les imatges presentades en els seus relats	Somnis   i malsons sobre criatures espantoses i de la nit, que després recrea en les seves obres [Inconscient?]
Por a envellir, a la soledat i a la mort i a la nit que és una mort momentània. La soledat és perillosa per d’intel·ligència perquè la combati’m omplin la buidor amb fantasmes. Enfonsament personal	Pors i terror nocturns, enfonsament personal. Fugia de l’estricte control de la mare. Pessimista i amb períodes llargs de soledat, repressió familiar  i sensació de fracàs que omple amb una esfera de pors que mai l’abandonen
Literatura:Animar una vida eterna, desbordant a través de l’escriptura, descripcions suggestives. Simplicitat narrativa	Literatura: Importància a l’atmosfera més que no pas a l’acció
Excessius adjectius que Flaubert diu que són inútils. Llenguatge pur  i elegant	Llenguatge arcaic, i en desús, us de molts adjectius d’estranya factura
Realista, i escèptic de la religió malgrat seguir els seus ritus.	Racionalisme empirista, pessimista i escèptic, ateu des dels 3 anys
Comparat en els seus contes de Terror a Poe	Admirador de Poe diuen que per  La llamada de Cthulhu es va inspirar en l’Horlà
Febre viatgera que és reflexa en les seves obres, com a l’Horlà	Febre viatgera antiquària i arqueològica que es reflexa en les seves obres, com La Ombra sobre Innsmouth
A l’Horlà descriu molts dels efectes de la seva afecció, com per exemple els problemes amb la vista que l’impedient d’escriure. A través de la seva literatura és veu poc a poc com reflexa els símptomes de la seva malaltia i com perd la capacitat de control sobre si mateix. És el procés de enfolliment del escriptor que explica en forma de dietari, i que s’apropa molt a una confessió de la seva pròpia situació. Tres contes en tres anys descriuen la seva evolució en la malaltia: Son lui? L’Horlà i Qui sait? Cada un descriu un tipus d’al·lucinació: Introspecció externa: veure’s a si mateix Possessió: Presencia externa horripilant que poc a poc s’interna i el substitueix, Le hors-la  Fins aquí l’home és conscient del que passa i de que s’encamina a perdre la cordura però la manté i vol a través del raonament explicar les al·lucinacions Persecució: per una veu que vol venjança	A la Ombra d’Innsmouth   1932 forma part del tercer tipus. Utilitza mites pre-existens i ocultisme. Trobada blasfem amb tot el que és sobrenatural i ocult, el que és alié al final resulta proper i el que és monstruós al final resulta atractiu.  Lovercraf descriu els seus propis sentiments sobre la seva rpopia personalitat obscura i aberrant però al hora amb la seva pròpia acceptació final de tal com és.   Tres tipus de contes. Històries macabres 1905-20 Històries dels cicles del somni 1920- 27 [fantasia] Històries del mite Cthulhu 1925-35 [Ciència ficció] panteó de deïtats  alienígenes que s’alimenten de l’humanitat. Tant en el cicle del somni com en el Cthulhu estan inspirades en els seus malsons
Aparició del doble, que ens mira des del mirall i que al final es un mateix que ens absorbeix És un dels principals eixos  de les interpretacions psicoanalítiques que és fa de la  literatura fantàstica   - treball del conte de terror fantasia i ciència ficció	Aparició del concepte de doble, veien en el altre. És un dels principals eixos  de les interpretacions psicoanalítiques que és fa de la  literatura fantàstica e el que és un mateix     - treball del conte de la fantasia i ciència ficció i del terror.
Utilitza opi, haxis i èter per combatre les neuràlgies que li provoquen al·lucinacions de diverses formes que utilitza en les seves obres: somnis, al·lucinacions  malsanes i agudesa de raonament
No pot fugir de si mateix, al final troba els fantasmes que vol veure en l’altre en si mateix i aquest pensament el consumeix     Lluita irreconciliable entre oposats dintre d’un mateix esser entre la civilització i la barbàrie	Li aterra l’altre que troba aberrant però al hora l’atreu i al final s’adona  que allò aliè que veu en els altres també està dins seu. Al contrari de Maupassant sembla acceptar-se millor a si mateix. Encontre amb l’alié  que acaba sent el mateix esser entre la civilització i la raó i la monstruositat però en aquest cas es acceptat no és irreconciliable.
Atracció i por al hora primer a la soledat i desprès a la por, que en els últims anys l’atracció per la por la cultivarà en totes les seves obres.	Atracció  i por per tot  el que es aberrant, diferent o aliè.
Descripció malsana de tots els aspectes del terror  de una imaginació sobreexcitada i de la debacle que arrossega la voluntat i la raó	Descripció  del terror, la monstruositat  l’aberració amb  horror i fascinació és riu del que provoca por i aversió descobrint la fascinació.
Maupassant treballa en estudis sobre  la hipnosis i d’histerisme de científics com Jean Martin Charcot en el quals Freud es basaria més tard.
Privacitat absoluta, no vol ni publicar la seva foto, i protesta quan es publiquen les cartes de seu mestre a la seva mort: Flaubert

 

 

La fascinació pel que és estrany, diferent, aliè però al hora reconeixible en un mateix i aquest es el horror més gran constatar allò que sota el domini de la raó considerant aberrant , animal i monstruós, resulta al final formar part de la nostra humanitat. Aquesta idea literària i filosòfica és pròpia entre els anys 1850 fins al 1950 entre una corrent de  escriptors entre els que destaquen Guy Maupassant, Lovercraf, London , Conrad, Sir Conan Doyle o  Poe. En alguns casos com Lovercraf, Poe i Maupassant veuen l’alié i aberrant el terror, en l’incomprensible i fantasmal, i fantàstic. Doyle, navega entre la fantasia, però també acut molts cops a trobar a l’alié i monstruós, entre tot aquell que no és l’occidental, els negres, els asiàtics, els de Papua, i aquest és el cas de London en los Mares del Sur, i de Conrad en El cor de les tenebres.

 

Sembla que la raó implica que tot el que és diferent a occident és aberrant i fruit de la bogeria, i animalesc, siguin monstres i fantasmes de contes, siguin altres cultures diferents a la nostra. Però quan la raó  a través de somni, d’hipnosis  deixant pas a la bogeria, ens espanta i al hora ens atreu aquest horror, ens mou la curiositat i la fascinació per aquest horror i al final  descobrim que aquests esser monstruosos, no son tant diferents de nosaltres mateixos. El adonar-se que allò que més ens espanta forma part de nosaltres mateixos porta molts cops als protagonistes a guaitar el suïcidi com forma d’escapament, això ho percebem en Guy Maupassant que al final fuig de l’horror de comprendre que el terror és ell mateix a través del suïcidi, o el oncle del protagonista de Lovercraf . També apareix en el narrador del cor de les tenebres, que a mida que apareix en ell el coneixement de la  seva imbricació en l’horror apareixen pensaments de suïcidi.

 

 En canvi el personatge del cor de les tenebres, com el protagonista de Lovercraf acaben assimilant la seva participació del horror i formen part d’ell i gaudeixen de la meravella que la diferencia els va fascinar des del començament. L’Etnòleg Richard Burton, en els seus estudis de les cultures africanes i asiàtiques, faria uns bons anàlisi d’aquest processos de por i al hora atracció en la diferència, la fascinació per allò que no entenem i que al hora ens terroritza. S’ha de tenir en compte que es el moment en que científics, intel·lectuals i filòsofs,  intenten des de la raó, esclarir les aberracions del pensament humà, i intenten explicar la nostra existència i consistència, Burton, Freud o... entre altres tindran molta importància com a base intel·lectual d’aquest moment literari.

 

Cal veure que aquestes  pesquises literàries en el jo més profund del esser humà a través de la literatura de viatges i/o la fantàstica, és en els nostres dies encara completament  actual, pensem si no en la adaptació del Cor de les Tenebres en la pel·lícula Apocalipses New o en a Pell freda  de Albert Sànchez un pas més enllà en la bogeria que plasmà Lovercraf en la Ombra sobre Innsmouth

 

 

Definició del propi Lovercraft del que ha de ser una narració fantàstica:

 

La ficción espectral debe ser realista y centrarse en la atmosféra; confinar su salida de la Naturaleza al único canal sobrenatural elegido, y recordar que el escenario, el tono y los fenómenos son más importantes para comunicar lo que hay que comunicar que los personajes y la trama. La «gracia» de un cuento verdaderamente extraño es simplemente alguna violación o superación de una ley cósmica fija, una escapada imaginativa de la tediosa realidad; por lo tanto son los fenómenos más que las personas los «héroes» lógicos. Los horrores, creo, deben ser originales: el uso de mitos y leyendas comunes es una influencia debilitadora

 

Terror gòtic amb molta atmosfera.

 

 

Descripció de les dues parts més interessants del llibre: per l’atracció i el terror, i pel final de interioritat del terror. 1932  Ombra sobre Innsmouth

El cuarto episodio transcurre en la noche que el protagonista se ve forzado a pasar en el pueblo. El autobús en el que llegó al pueblo aparentemente tiene problemas, y debe quedarse en el hotel de la localidad. Ya en la habitación, intenta dormirse pero sin éxito y pasado un rato empieza a escuchar movimientos en el pasillo y los cuartos contiguos. Rápidamente traba las puertas y sale por la ventana. Se mueve por las calles, a ratos imitando el extraño movimiento de los habitantes, hasta que llega a las vías del tren a las afueras del pueblo. Se esconde a un lado de las mismas y mientras espera a que un grupo de criaturas pase frente a él con los ojos cerrados, se da cuenta de que la historia de Zadok era cierta. Cede a la tentación de abrir los ojos y al abrirlos ve a los seres que Zadok había descrito. De la impresión se desmaya.

El quinto episodio empieza con el despertar al día siguiente del protagonista ileso y su caminar hasta un pueblo cercano. Pasados unos años empieza a investigar su árbol genealógico hasta descubrir que es descendiente de Obed Marsh. Al poco tiempo empieza a tener sueños y a transformarse en uno de los seres que vio en Innsmouth. Sabe que tiene un primo que se encuentra en su misma situación, pero en un estado más avanzado, encerrado en un manicomio. Hacia el final de la historia acepta el cambio, y decide que va a vivir eternamente en la ciudad submarina de Y'ha-nthlei, junto con el primo al que piensa liberar del manicomio.

L’Horlà 1887

Es uno de los mejores relatos de Maupassant. A través de un diario el autor nos muestra las alucinaciones del protagonista, el cual siente la presencia de un ente que él llama El Horla. La historia comienza cuando, estando en su casa de campiña, el personaje principal ve un barco que navega por un río que se encuentra cerca de su casa. Se trata de un barco brasileño, al cual saluda a lo lejos. El protagonista nunca se esperaría que, al saludar aquel extraño barco, que viene literalmente "del Otro Mundo", estaría cediéndole el paso a el "Horla". A lo largo del relato, el protagonista muestra la angustia que se va apoderando de un hombre que ve cómo ese algo o alguien está introduciéndose en su vida de forma velada e intangible; esta certeza va afianzándose cada vez más hasta llegar a enloquecerlo

 

L’Horlà	L’ombra sobre Innsmouth
Idees paral·leles o similars
Influències misterioses que canvien en abatiment la nostra benaurança  i la nostra confiança en destret	Deslligant en el meu cervell  un esclat instantani de malson que era encara  més embogidor per la qual cosa no pot trobar en allò un sol element d’espant
És una esgarrifança de fred que, fregant-me la pell m’ha commogut els nervis i entristits l’ànima	Onada d’espontània aversió Gaire bé puc descriure el estat d’ànim en que queda per  culpa de l’agoniós episodi... un incident estúpid i llastimós a la vegada, grotesc
Sensació horrorosa d’un perill amenaçador, aquesta aprehensió d’una malaurança que  arriba o  la mort  que s’acosta	Un hàlit de genuí terror, estremir-me, pres d’una alarma indescriptible
Sento que algú se m’acosta, em mira, em palpa, puja al meu llit, s’agenolla sobre el meu pit, m’agafa el coll entre les mans i estreny... estreny .. amb totes les seves forces per escanyar-me	Havia, clarament, algun críptic i maligne moviment a gran escala l voltant meu
Em seguien, que m’estalonaven, molt de prop, quasi tocant-me	Va arribar un  so prima  i esgarrifós  que representava el maligne compliment de tots els meus temor. Sense dubte, estaven tantejant  el pany –prudent, furtiva, tentativament—amb una clau. El que m’estremia era que els meus perseguidors, a part de panteix, grunyir i conseqüents esgarrapades a estranys intervals, no havien pronunciat cap so reconeixible o intel·ligible
Si existissin a la terra altres ésser que nosaltres, ¿com  no els coneixeríem després de tant de temps, com no els hauríem vistos, vós?       L’home des de que pensa ha pressentit i temut un ésser nou, més fort  que ell, el seu successor en  aquest món	Es van trobar   amb aquells essers en la petita illa  de estranyes runes i sembla ser que aquelles horribles representacions de els monstres granota—peix eren a imatge i semblança d’aquells essers . Potser eren aquest engendres  els que originaren històries de sirenes i coses així. Tenien tota classe de ciutats en el fons del mar i en l’illa que s’havia alçat de les profunditats.   Sota l’aigua  i en la que havia  mostres espantosos. Una espècie  de granotes  amb pinta de peixos o peixos amb pinta de granotes
Aquesta nit he sentit algú ajupit al meu damunt que , amb la seva boca sobre la meva, em  bevia la vida entre els llavis , Sí l’extreia del meu coll com ho hagués fet una sangonera.	Des de un primer  moment vaig tenir la sensació d’un invisible intrús representava un perill al que no devia enfrontar-me , sinó del que tenia que fugir tant ràpidament   com em fos possible.
Sols podia ser jo! Llavors somnàmbul, vivia sense saber-ho aquesta  doble vida misteriosa que fa dubtar  si hi ha dos ésser en nosaltres, o si un ésser estrany, incognoscible i invisible	Una espècie  d’horrible comparació va començar a infiltrar-se en la meva ment conscient
Imaginem de seguida espantosos misteris i forces sobrenaturals	Acció fosca de les ocultes forces malignes.
A un home raonable i seriós no li està permès de tenir tals al·lucinacions	La confiança en les meves facultats, assegurar-me a mi mateix  que no fou simplement el primer d’una sèrie d’atacs d’una contagiosa al·lucinació de malson.
Existeix prop meu un ésser invisible que es nodreix de llet i aigua que por tocar coses, agafar-les i canviar-les de lloc, dotat per conseqüent d’una naturalesa material, per bé que imperceptible pels nostres sentits i que habita com jo, sota del meu sostre.	Estranys caps estrets amb nassos xafats i ulls saltons i fixos que sembla que mai parpellejant, i que tenen alguna cosa estranya a la pell. Es basta i escamosa i els costats del coll estan arrugats o en plecs. Es queden calbs molt joves
He vist bojos: n’he conegut que romanien intel·ligents, lúcids, àdhuc clarividents sobre totes les coses de la vida, tret d’un punt. Parlaven de tot amb claredat, amb desimboltura, amb pregonesa, i de sobte llur pensament , tocant l’escull de la follia s’hi esqueixava en peces les dispersava en aquest oceà esglaiador, ple d’onades ballarines, de bromes de borrasques, que hom anomena la demència.	Potser la bogeria que s’acarnissa amb mi.. o potser un horror major... o potser que la meravella ... estigui encara per arribar.   Alguna afecció nerviosa me mantenia en aquest estat  i a vegades no podia ni tancar els ulls.
Ahir vaig passar una vetlla horrible. Ell ja no es manifesta, però el sento prop meu, espiant-me, esguardant-me, dominant-me, i més temible, amagant-se com si demostrés per fenòmens sobrenaturals la seva presencia invisible i contant	Des de llavors, la meva vida és un malson  de conjetures i aprensions,  i no sé què és odiosa veritat i què bogeria.
Ja no puc voler; algú vol per mi i jo obeeixo,... algú posseeix la meva ànima i em governa. ... Ànima paràsita i dominadora	Devia ser obra d’algun obscur cop de mala sort –o d’algun sardònica empenta de les forces obscures i ocultes— el que em va fer canviar de plans. Espantosa influència me estava arrossegant, poc a poc, des del món  de la raó  i saludable a indescriptibles abismes de negror i alienitat
La meva imatge no hi era
He entès l’Horlà, és ell, l’Horlà és aquí [de hors la]	Fou durant aquell somni quan vaig veure per primer cop a un shoggoth i aquesta visió fou la que em feu despertar entre udols
Ell no és pas mort... Aleshores... aleshores caldrà que em mati jo	Es tornarien essers amb pinta de peix , i un cop  en el aigua, no moririen mai, aquest sers no moren mai, a no ser que els matin Havia donat un salt  a un territori amb unes meravelles, que aquest havia refusat amb una pistola fumejant La tensió de l’horror minora i sento una estranya atracció  cap a les desconegudes profunditats dels mar, a pesar de que els hi tinc por.
Llenguatge
Horla	Innsmouth
Destret Benaurança Esgarrifança Horrorosa Malaurança Opressió Irresistible Estalonaven Angoixa Suggestió Influència Al·lucinacions Posseeix Obeeixo Governa Parasita Dominadora Incognoscible Obsessiona Hipnotisme Suggestió	Insòlita Deforme Antinatural Degeneració Decadent Obsessió Estranyesa Monstruós Horrorós Maligne Sinistre Grotesc Inquietant Ominós Embogidor Malson Raó Repel·lent Estremidor Desagradable Torbador Repulsiu Indescriptible Estremidor Esglaiador Aberrant