La immortalitat, de Milan Kundera. Entrevista Joaquín Soler Serrano. “A Fondo” Any 1976 (Mercè Rigo)

 

Afiliat al Partit Comunista als 16 anys. És expulsat. Família de músics. Pare pianista que tocava autors moderns com Bartock. De jove fa diverses feines i pianista a bars. Influència de la música en l’ estil de la literatura. Forma i construcció més subtil. Canviar el tempo. Contrast del temps, passar a lent a Presto. Trobar motiu i contrapunt.

Professor d’ institut cinematogràfic a Praga, any de la liberalització, alumne de Milos Forman, fins l’ ocupació russa en la que ell i la seva dona que estaven a la TV es queden sense feina. Escriu “La vida està en otra parte”

Molt d’ èxit a França, és convidat i s’hi exilia l’ any 1975. Abans havia escrit poesia de la que diu era poesia dolenta. Detestava el món com una actitud lírica. Conflicte entre la lírica, l’ home poètic i el mal. Al·lèrgia a la lírica perquè hi veu el seu costat mentider. Posa l’ exemple de com Breton demana a Paul Eluard que intercedeixi per un surrealista txec Calandra, que varen penjar i no ho fa perquè el considerava un enemic del poble. 

 

PASSA DE LA POESIA I LA IRONIA DE LA NOVEL.LA .

No m’ interessa la política, m’ interessa el ser humà en el seu sentit antropològic. M’ interessa el per què l’ ésser humà es fascina pels TOTALITARISMES. És un arquetip, és un infern però a la vegada un paradís.

Va escriure un tractat sobre l’ Art d novel.lar, la novel·la és posar distància. 

“El libro sobre la risa y el Olvido”. El conflicte que apareix en totes les seves novel·les. El somriure, la ironia, i el què és seriós, la política, les ideologies. L’idil·li de fondre’s amb la història, de ser només U. l’ adolescència perllongada i si és possible la llibertat individual.

No vull sentir-me dir què soc un dissident de la política. No em vull fixar en la política perquè és molt simple, plana, de respostes fetes, sinó en la cultura.

Els russos tenen un temps diferent al nostre. És un temps lent, poden esperar i destruir mica en mica la resistència d’un país.

La literatura no ha de ser polititzada, sinó continuar creant valors, unida a  la vida