Un casament a províncies, de Marchesa Colombi. Semblança entre Jane austen i Marchesa Colombi (Lola Sabaté)

 

Semblances  entre el món de les dones que ens presenta Jane Austen i el que ens presenta la Marchesa Colombi.

 

Virginia Woolf, és qui ens dona la clau del valor que té per nosaltres Jane  Austen , i no tant  de dona a dona sinó de gran artista a gran artista: L’Austen és capaç de dominar l’emoció sentimental en l’equilibri de la forma ben calculada i refredada de manera cerimoniosa i  només en el fons satírica. L’art d’ Austen es senzill com el d’un quartet de Mozart – “tres o quatre famílies en un poble per situar la seva novel·la”, però lentament minuciós  com el d’un Proust- “ el trocito de marfil en que trabajo con tan fino pincel, para producir poco efecto tras de mucho esfuerzo” així defineix  la seva obra Austen quan escriu al seu germà Edward.

Virginia Woolf diu: “ no intenta escribir como un hombre. Todas las demás mujeres lo hacen; por esa razón yo no las leo”.

Jane Austen

 

Jane Austen és una àvida anotadora dels matisos classistes i les diferències monedaries – els seus personatges entren en escena amb l’etiqueta del preu posat: ” la senyora Elton hace el ridículo ante la señorita Woodhhouse, más que nada, por que solo tiene diez mil libras frente a las treinta mil de ésta “

L’altre aspecte important de l’Austen és el treball psicològic que fa en tots els seus personatges. Segons Harold Bloom,” després de Shakespeare no hi ha cap escriptor/ra en llengua anglesa que ofereixi figures, centrals i perifèriques, tant conseqüents en la manera de parlar i en la consciència, i tant intensament diferents l’una de l’altra. El jo intens de les heroïnes està treballat amb una individualitat meticulosa. Va aprendre la lliçó més difícil de Shakespeare: mostrar simpatia envers els seus personatges.

Jane Austen sembla acceptar sense crítica el mecanisme social del món, mogut per una avidesa de diner amagada sota la fina capa de l’etiqueta i en sordina per el cerimoniós estil que utilitza, Jane  escriu com cal escriure en aquella societat.  Rebutja el romanticisme, el ideal rousseaunià, i aparenta seguir sense piular, el codi vigent, molt més ferri per una dona escriptora. La rebel·lió és només secreta i la venjança és indecisa i subtil en els seus personatges , però no els redimeix de la seva frivolitat i mesquinesa. Tal és la litúrgia que recobreix la seva literatura, que per això mateix es fa més enèrgic el doble atac secret de l’Austen: per un costat l’atac contra el sistema dominant i per un altra, contra el nou esperit sentimental que ompliria el nou segle d’ escarafalls i emocions sense aconseguir tampoc, alliberar ni expressar del tot al ser humà.

Jane Austen  va dedicar tota la seva vida a narrar l’angoixa de la solteria. Per molt  que grans escriptors la depreciessin i consideressin el tema menor, las novel·les de l’Austen són quasi un tractat  de com dones intel·ligents havien de dedicar  gran part de les seves energies a la caça d’un marit.

 Mentre que per Jane Austen el matrimoni era la única escapatòria per aquelles dones que volien sortir d’una vida miserable  i avorrida , per la Marchesa Colombi el matrimoni era una espècie d’arranjament  mediocre  per continuar amb unes vides encara més mediocres.