Vint-i-quatre hores en la vida d'una dona, d'Stefan Zweig (aportació de Lluís Parra) - ABRIL 2026
CRONOLOGIA DE LA VIDA I DE LES OBRES DE STEFAN ZWEIG EN TRES
ETAPES:
.
1 – 1881 – 1913 Anterior a
la “Gran Guerra”
Neix a Viena el 28/11/1881. Segon fill d’una família molt
culta, jueva no practicant i adinerada. El pare era de Moràvia i la mare
d’Ancona (Sud d’Itàlia).
No li agradava anar a l’escola però de ben petit va evidenciar una
gran passió pel coneixement, els esdeveniments històrics i, sobretot, per
conèixer les biografies del seus autors preferits.
Als setze, descobreix Rilke i als disset Nietzsche i Strindberg,
autors que l’acompanyarien sempre. Es familiaritza amb l’entorn cultural de
Viena i per extensió amb el de l’imperi austrohongarès.
Estudia filosofia per comoditat i sintonitza més amb els epicuris i
materialistes que no pas amb els hedonistes i idealistes.
Als vint anys rep una herència dels seus avis que li permet
independitzar-se i viatjar arreu d’Europa.
Berlin, el seu bateig d’independència, el va trasbalsar. Després viatja a Brusel·les però
va ser París, la seva ciutat preferida, tenia 23 anys. En aquesta ciutat manté
una intensa activitat relacional. S’apropa a Rilke, de caràcter difícil, i a través d’ell
coneix Rodin. Escriu biografies de poetes francesos sense gaire èxit i queda
captivat per Balzac, escriptor que l’acompanyarà tota la vida. N’admirava la
subtilesa per descriure la psicologia dels
personatges femenins.
Aterra a Londres el 1907, en aquella època la seva principal ocupació
consistia a gaudir de la seva llibertat
en un sentit ampli. Al desembre de 1908 se’n va quatre mesos a l’Índia, com
Hermann Hesse i d’altres, on va quedar molt afectat tant per la misèria i la pobresa del país, com pels seus paisatges i monuments.
El febrer de 1911 se’n va a Amèrica. Era un gran admirador de Walt
Whitman però va entendre que l’ intel·lectual centre europeu no tenia gaires
possibilitats de ser entès a la societat de Nova York. Viatja per les Bermudes, Haití i Panamà on
elogia abastament la construcció del canal però torna a Viena fugint de la
soledat.
El 1912 coneix a qui seria la seva primera dona Friederike. Estava
casada de molt jove i tenia dues filles
però el marit es va desentendre del compromís familiar i va haver de
treballar com a periodista. Va ser de les primeres dones que van estudiar a la
Universitat de Viena. La seva família era jueva no practicant però ella es va
convertir al catolicisme amb una fe que va mantenir sempre, al contrari de
Zweig. El va estimar des de l’inici de manera incondicional tot i que la seva relació
els primers anys no era estable per les reiterades infidelitats. Tot i així
ella sempre li va donar suport i va comprendre i acceptar aquesta relació
desigual.
El 1913 compra una casa a Salzburg on fixarà la serva residència
definitiva des del 1919 fins el 1935.
2 – 1914 - La “Gran Guerra” i el nou ordre renascut de les cendres.
Quan esclata la 1a Guerra Mundial el 1914 Zweig serveix a l’exèrcit
austríac i s’incorpora al departament de propaganda de l’Arxiu de la Guerra
després d’haver estat declarat no apte per al combat. No vol la guerra tot i
que a vegades es deixa arrossegar pel patriotisme, com Thomas Mann que va
arribar a justificar actes de crueltat. En el celebrat llibre “El món d’ahir” Zweig
reflexiona que és absurd haver d’odiar a homes i dones d’altres nacions només
perquè uns diplomàtics ho volen. El
meu amor i el meu odi ja no em pertanyen a mi mateix. Ja no tinc la voluntat de
ser just. Però era una persona
independent i davant de totes aquestes contradiccions fa una aposta
decidida en favor de la seva consciència
i es declara obertament objector molt influït pel seu amic, el pacifista
francès Romain Rolland . La vida ho és tot, l’únic bé suprem. Crea el
concepte de “derrotista”. Veiem més grandesa en la docilitat i en la
reconciliació que en la lluita acarnissada. Per a nosaltres és més important el
patiment humà que el creixement econòmic. Escriu l’obra de teatre de tema
bíblic antibel·licista Jeremiah que va ser publicada durant el seu exili
a Suïssa, país on s´estableix i on va treballar com a corresponsal per a la
premsa lliure vienesa i per alguns diaris hongaresos. La seva solvència
econòmica li va permetre continuar viatjant i reafirmant el seu rebuig als
nacionalismes en benefici de la tolerància.
Després de l’armistici de 1918 torna a Àustria i s’instal·la a Salzburg
amb Friederike amb qui es casa el 1920 en una cerimònia per poders tot i que
vivien junts des del 1916. Inicia el període més productiu de la seva vida. Al
llarg d'aquests anys va publicar els seus relats més coneguts: “Amok”, “Els
ulls del germà etern”, “Carta d’una desconeguda”, Vint-i-quatre hores de la
vida d’una dona”, “Nit fantàstica”... Com a intel·lectual compromès, Zweig es va
enfrontar amb vehemència amb les doctrines nacionalistes i amb l’esperit de
revenja que es respirava a l’època. Va escriure sobre temes universals com
l’amor, la sexualitat, l’odi, la mort, la il·lusió, el desencís o la psicologia
i la intimitat humanes. La seva obra està pensada perquè interpel·li i resulti
atractiva a un públic ampli. Algun dels
seus relats van gaudir de gran èxit pel seu atreviment per tractar temes
candents o temes tabús relacionats amb
la sexualitat.
En aquest període es desplaça constantment sobretot per Europa. Estableix relacions amb personalitats de l’època
(Toscanini, Freud, Gorki ) i fa múltiples conferències. També participa en la
fundació del que serà el PEN Club. El 1928 viatja a la Unió Soviètica per conèixer la creació del
nou model de societat a la qual no estalvia ni elogis ni crítiques.
Cal destacar la publicació el 1931 del llibre Heilung durch den Geist, - (La curación por el espíritu, en castellà )(Franz
Anton Mesmer, Mary Baker Eddy, Sigmund Freud), que és un treball curt en tres parts que
consisteix en tres biografies individuals. L’objectiu era endinsar-se en el “territori misteriós de la medicina de
l’ànima”. La idea conductora d'aquesta obra és que la Ciència Cristiana,
religió espiritualista fundada per Mary Baker Eddy, i la psicoanàlisi,
especialitat mèdica i moviment literari creat per Sigmund Freud, estan basats
en els descobriments de l'incomprès hipnotista del segle XVIII Franz Mesmer. A Freud, que coneixia Zweig des de 1908, no li va agradar aparèixer en el mateix llibre
que els altres però va remarcar-ne la claredat expositiva.
3 – 1936 – 1942
. Els anys d’exili i l’esclat de la 2a
Guerra Mundial
Després de l’augment de la influència nacionalsocialista a
Àustria i d’un escorcoll de la policia a casa seva amb l’excusa de trobar-hi
armes, l’escriptor es trasllada sol a Londres. Tot i així escriu el llibret de
l’òpera “La dona silenciosa” de Richard Strauss de la qual només es van poder
fer tres representacions a Dresde abans de ser censurada per no voler el
compositor esborrar el nom del llibretista dels cartells. A Londres inicia la biografia de Maria Estuard i contracta els
serveis com a secretària de Lotte Altman, polonesa resident a Londres, que
l’acompanyarà en un viatge per Escòcia i amb qui es casarà el 1939, el mateix
any que a Londres pronunciarà l’oració fúnebre per la mort de Freud.
Deixa definitivament Europa el 1940 i torna a Brasil on viatja
per l’interior del país, Argentina i Paraguai. Després d’una estada amb tota la
familia Zweig a Nova York , al setembre de 1941 fixa la seva residencia a
Petròpolis, ciutat residencial a prop de Rio de
Janeiro. El 23 de febrer de 1942
després d’un breu viatge al Carnaval de Rio, Zweig, profundament
deprimit, i la seva dona Lotte, molt malalta d’asma, ingereixen una gran dosi
de Veronal i es treuen la vida voluntàriament.
Carta de comiat de
Stefan Zweig
Bibliografia:
“Stefan Zweig.
Vida y obra de un gigante de la literatura”. Luis Fernando Moreno. Ed. Arpa
Wiquipèdia: https://ca.wikipedia.org/wiki/Stefan_Zweig
Vint-i-quatre hores en la vida d’una
dona
RESUM DE L’OBRA
La història comença amb un escàndol en una pensió de
la Riviera Francesa: una dona casada i "respectable" fuig amb un jove
que tot just acaba de conèixer. Mentre els hostes critiquen durament la seva
moral, el narrador la defensa. Això fa que una dona gran i distingida, Mrs. Cdecideixi
explicar-li al narrador un secret que ha guardat durant vint anys.
El nucli del relat són les 24 hores que van canviar la
vida de Mrs. C per sempre:
Mentre passejava per Montecarlo, Mrs. C entra al
casino i queda fascinada no pel joc, sinó per les mans d'un jove jugador. Unes
mans que transmeten una desesperació i una passió salvatges. Quan el jove ho
perd tot i surt de la sala amb intencions clarament suïcides, ella, moguda per
un impuls de compassió i salvació, el segueix.
En un intent desesperat per evitar que el jove es
tregui la vida, ella acaba passant la nit amb ell. El que comença com un acte
de caritat es transforma ràpidament en una passió absoluta i irracional. En
només unes hores, aquesta dona continguda està disposada a abandonar la seva
família, la seva reputació i el seu passat per seguir aquest desconegut
Ella intenta "salvar-lo" de la seva
ludopatia, donant-li diners per tornar a casa i fer net. Tanmateix, poques
hores després, el torna a trobar al casino, jugant-se els diners que ella li
havia donat. Quan ella l'interpel·la, ell la insulta i la rebutja davant de
tothom. Aquest moment de trencament posa fi a la seva bogeria de 24 hores i la
retorna a la seva realitat grisa i solitària.
IA
GEMINI
En aquest
relat curt podem trobar molt dels elements característics de la narrativa de S.
Zweig. S’inicia en context ampli, un Gran Hotel, que li permet fer observacions
en relació als valors i conductes de la burgesia de l’inici del s.XX que ell
coneix molt bé i de la qual es profundamente crític. “La majoria de persones
tenen una imaginació mediocre…Aleshores reemplacen la manca d’empatia, per
dir-ho així, per una vehemència despropocionada i fora de lloc.” El motiu
de la reflexió és la reacció d’aquest grup després d’introduir un factor
inesperat, l’arribada d’una persona “beneïda” que provoca el trencament del frágil
equilibri existent. “La polémica entre els hostes era bàsicament la
confrontació entre dues maneres de veure la vida”. “La negació del fet evident
que una dona s’abandona a poders misteriosos que s’escapen de la seva voluntat
i el seu coneixement, només amaga la por dels propis instints”. El narrador
fa una defensa aferrissada de la llibertat personal que l’excusa de fer judicis
i repartir culpabilitats, i també li permet endinsar-se en l’àmbit de la psicología
humana d’una manera comprensible per tal de fer reflexionar el lector i provocar
el seu interés. “Personalment em causa més satisfacció comprendre els homes que
jutjar-los”.
Aquesta
primera part de la narració serveix per enmarcar la confessió d’una dona – Mrs.
C - que descriu un dia de la seva vida, “la resta em sembla sense importància
ni interès per a ningú”, després de perdre el seu marit ”En el fons, la
vida em va semblar des de llavors sense cap sentit i del tot inútil”. És remarcable
la presència de la quiromància com a instrument per conèixer la personalitat
humana que evidencia l’interès de
l’escriptor per altres maneres d’aprofundir en la “medicina de l’ànima”. A Mrs.C
la fascinació pel jove polonés li provoca
tot un seguit d’impulsos que és incapaç de controlar. “D’aquell jugador no
n’estava enamorada en absolut, hi havia curiositat però sobretot por per aquell
jove” .”Però el fet és que no trobava el valor per dir ni una paraula, o
per fer algun moviment…però aleshores una força superior va posar fi a la meva indecisió”.”Vaig
caure en aquesta aventura trágica només per un desig exaltat d’ajudar”. Zweig
també descriu els detalls d’una trobada íntima que per a l’època hauria de ser atrevida
“enfonsats dins l’abisme, anant de tombarelles, l’un volent morir, l’altre
sense saber què passaria, vam sortir tots dos d’aquell tumult mortal
transformats, amb uns altres sentits i uns altres sentiments”.
Freud
considerava “24 hores en la vida d’una dona” com una petita obra mestra, i és que
de principi a fi ens trobem davant d’una sessió de teràpia amb un final éxitos.
“M’ha fet un gran bé poder-li explicar tot això: em sento més lleugera i
gairebé contenta; n’hi dono les gràcies”.
La novel·la,
com la majoria d’obres de l’autor, té una finalitat didáctica, explicativa de
com funciona l’ésser humà per tal de comprendre’l i acceptar-lo en tota la seva
complexitat. És el dolor, el patiment, la culpa, el desig…el que ens fa iguals.
Aquest esclat dels sentits pot afectar a
tothom i aquesta evidència hauria de ser l’eina que cimentés la nostra convivència.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada