La rasa, Andrei Platónov (Glòria Xicota)

Andrei Platónov (Andrei Platónovitx Kliméntov) va néixer a Vorónej (al sud de Moscou) l'1 de setembre de 1899 i va morir a Moscou el 5 de gener de 1951. Fill d'un treballador dels ferrocarrils, va ser el gran de deu germans. Va haver de deixar els estudis a l'escola parroquial quan tenia tretze anys per posar-se a treballar. Va canviar sovint de feina, treballant d'obrer auxiliar, manyà, fonedor, entre altres oficis. Vivències que va reflectir als seus contes.

Pel seu interès per les màquines i els mecanismes, l'any 1918 va ingressar al Politècnic de Vorónej. El mateix any va col·laborar en diversos diaris de la ciutat, publicant-hi poemes (n'escrivia des dels tretze anys), contes, articles i ressenyes. Aviat va destacar entre els literats de la ciutat.

La gran sequera i la fam que van patir els camperols l'any 1921 van fer que es decidís a treballar com a tècnic, i col·laborar així en la millora i l'electrificació del camp. Platónov creia en el socialisme i amb la seva tècnica volia ajudar a tothom, salvar els necessitats. Mentrestant, continuava col·laborant amb alguns diaris, publicant articles sobre temes tècnics. Ell creia en una "revolució sense sang", en un canvi radical per a millorar la vida del poble.

Les impressions d'aquests anys les va reflectir a "La Pàtria de l'electricitat" i a altres obres dels anys 20.

L'any 1920 havia ingressat al Partit Comunista, però se'n va sortir voluntàriament al cap d'un any.

L'any 1922 es va casar amb Maria Alexàndrovna Kaslíntseva, que era mestra rural. Ella va ser el prototipus d'heroïna principal al seu conte "La mestra d'arena". 

L'any 1926 el Comissariat del poble agrari el va enviar a treballar a Tambov per fer-hi feines administratives i d'enginyeria.

Desenganyat per la burocràcia soviètica, amb la impotència de voler fer molt i poder fer ben poca cosa per a millorar la vida dels camperols, aviat va tornar a Moscou per dedicar-se de ple a la literatura de manera professional.

A partir de la publicació de Vprok ("En profit") el 1931 van començar els seus problemes. Segons les memòries de Maria Alexàndrovna, la seva dona, Stalin, després de llegir-ne el manuscrit hi va escriure "Miserable!". Segons altres informacions, en una conversa amb Fadéiev (escriptor pro estalinista) va ordenar "matxaqueu-lo, a veure si se n'adona!".

Platónov va escriure diverses cartes a Gorki, li demanava que l'ajudés, però ell no li'n va contestar cap. El febrer de 1934 li va enviar una altra carta, on li deia que la seva precària situació l'obligava a demanar-li ajuda, li va adjuntar el manuscrit del seu relat "Vent de deixalla" (?) (Musorni veter), que Gorki va començar a "corregir" però va acabar rebutjant-la pel seu contingut irreal "fregant amb el deliri".

Platónov encara era jove i estava en la plenitud del seu talent. Les seves millors obres les va escriure a principis dels anys trenta: Txevengur, La rasa ("Kotlovan"), Mar juvenil (Iuvenilnoe more), obres de teatre i relats. Tot el que escrivia passava per la Lubianka i la majoria de les seves obres no superaven la censura. Així i tot sí que en va poder publicar algunes, com "Mar juvenil" (1934), "Djan" (1935), "El riu Potudan" (1937) i algunes obres de teatre.

Tot i que a Platónov se li havien requisat obres i se l'havia investigat, mai no va ser detingut. El règim li va aplicar altres mètodes de càstig, a banda de no poder publicar la majoria de les seves obres i no poder viure de la literatura, la repressió es va manifestar de la manera més cruel: l'any 1938 van detenir el seu fill Plató, que tenia quinze anys. Se l'acusava de terrorisme i espionatge. Va ser enviat a Sibèria, al gulag, on va agafar tuberculosi.

L'any 1942 Platónov va ser parcialment "rehabilitat" i durant la invasió alemanya va ser enviat al front com a reporter de guerra, allà va conèixer a Vassili Grossman. Mentre era al front, el seu fill mor a Moscú a causa de la tuberculosi.

Després de la guerra, va passar els darrers anys de la seva vida en la misèria. Vivia al costat de l'Institut de Literatura, on feia de porter. Va morir de tuberculosi, que li havia encomanat el seu fill en tornar del gulag.

A mitjans dels anys seixanta, amb el desgel de Khrusxov, es van poder publicar moltes de les seves obres, però totes adulterades per la censura. Molts manuscrits van romandre inèdits fins al trienni 2009-2011, quan es van recopilar les seves obres i en van publicar a Rússia en vuit volums.

La Rasa (1930)

Marc històric

La trama de l'obra es desenvolupa als inicis del Primer Pla Quinquennal de Stalin, acabada ja l'època de la NEP (Nova Política Econòmica) de Lenin.

L'any 1921, després d'anys d'economia de guerra i per tal de millorar les condicions de vida de la població i d'evitar la massiva desaparició de tota propietat privada i el col·lapse de l'economia russa, Lenin va instaurar la NEP, que seria vigent fins a l'any 1928, quan Stalin la va abolir per posar en marxa el Primer Pla Quinquennal.

Deixant de banda el comerç exterior, la banca i la gran indústria, que eren de control exclusiu de l'estat, amb la NEP es va permetre la iniciativa privada dins d'uns límits: petites i mitjanes indústries (amb un màxim establert de treballadors), negocis privats i propietaris rurals. Aquests propietaris rurals eren els anomenats kulaks, terme que posteriorment designaria els camperols que s'oposaven a la col·lectivització.

Van ser anys d'un cert creixement econòmic, però també l'augment d'una petita burgesia que anava eixamplant la diferència de classes.

Un cop evitat el col·lapse i millorat el nivell de vida arribava el moment d'instaurar l'economia comunista. Amb els Plans Quinquennals Stalin volia desenvolupar principalment la indústria pesant, i no dependre així de l'estranger. Però abans s'havia de fer la reforma al camp, que es va dur a terme amb el Primer Pla Quinquennal. Era la col·lectivització de la terra, abolint-ne així tota propietat privada, instaurant els kolkhoz, cooperatives agràries on col·lectivitzaven tots els béns produïts. Molts camperols van morir oposant-se a aquestes col·lectivitzacions i molts d'altres van ser deportats als gulags. N'hi va haver que van preferir sacrificar els seus animals i cremar les seves collites abans que entregar-les a l'Estat.

Platónov va començar a escriure La Rasa l'any 1929, tot just després de l'inici d'aquest Primer Pla Quinquennal.

La rasa

L'obra té dues parts. La primera amb els obrers de la construcció, on es deixen la pell per fer un rasa on construiran l'edifici del proletariat, perquè aquest hi pugui viure amb dignitat. Aquesta rasa, i per tant el futur edifici, es va fent més gran a mesura que avança la novel·la, semblant a la torre de Babel i simbolitzant la grandesa del socialisme. La rasa es va ampliant sobre plànols, per ordres, lliures decisions i sense saber tampoc si serà viable la seva construcció i si s'acabarà realitzant.

Comença l'obra amb el pelegrinatge de Vósxev, un obrer que és acomiadat del taller mecànic on treballa "perquè li havia augmentat la feblesa i perquè s'aturava a rumiar enmig del ritme general de la feina". Vósxev recull les coses que té a casa, les posa dins d'un sac i comença el seu pelegrinatge, per intentar entendre el futur. Vósxev se sent exclòs del gran projecte socialista, no sap on anar ni què fer. No sap quin és el seu paper en la societat i en la vida "Vosxev jeia amb una tensió seca a la consciència, sense saber si era útil al món o si bé tot podia funcionar perfectament sense ell".

Els dubtes de Vósxev van més enllà de les qüestions polítiques, són dubtes existencials: "Aquest gos està trist. Només viu perquè va néixer, igual que jo."

"Totes les coses viuen i pateixen al món sense consciència de res (...). Com si un de sol o uns quants ens haguessin pres el sentiment de convicció i se l'haguessin quedat."

"En Vósxev quedava extenuat de seguida, tan bon punt la seva ànima recordava que havia deixat de conèixer la veritat."

"En Vósxev va caminar en silenci per la ciutat fins al capvespre, com si esperés el moment en què el món s'havia de tornar conegut per a tothom."

Travessant la ciutat de nit hi veu uns obrers que construeixen un edifici: "L'home construeix un edifici, però es destrueix a ell mateix." Mor l'individu a favor del col·lectiu.

Vósxev arriba a la rasa i s'hi queda, necessita treballar, sentir-se útil per trobar un sentit a la seva vida i arribar a conèixer la veritat a través del treball col·lectiu.

Entre els treballadors de la rasa hi ha els caps Txiklín i Safrónov, treballadors amb consciència política. L'obrer Kozlov, dèbil, malaltís i mesquí, que acaba sent funcionari, President del Comitè central d'una cooperativa (tot i que li dura poc). Representa el funcionari amb excés de zel, vigilant a l'espera de trobar qualsevol oportunitat de denunciar algú, encara que sigui basant-se amb absurditats.

Pruixevski és l'enginyer, com en Vósxev, també està perdut i sense saber quin és el sentit de la seva vida. Semblant a un personatge romàntic, decideix posar fi a la seva vida: "Va treure una llibreta i va apuntar-hi l'hora tardana d'un dia avançat d'hivern (...) s'estiraria de panxa enlaire i deixaria de respirar". Però a la segona part de l'obra, després de creuar la mirada amb una jove del kolkhoz que només mirar-lo s'enamora d'ell, sembla que se n'oblida.

També hi ha en Paixkín, President del soviet sindical del districte, que controla el ritme de la feina el director sindical i critica l'endarreriment de l'obra i promet més obrers i millores sindicals. Paixkín té consciència de classe i pertany a l'avantguarda. Viu amb la seva dona a una casa sòlida de pedra que té un cuidat jardí.

Un altre personatge que apareix al començament de l'obra i que posteriorment acaba instal·lant-se a la rasa és l'esguerrat Jàtxev. Agressiu i amb molt mal caràcter.

De la nena òrfena, la Nàstia, en coneixem el nom a la segona part de la novel·la. Com en Vósxev, és un personatge carregat de simbolisme. És el futur de l'estat socialista, la joventut que farà el futur que tots somien. Quan mor, en Jàtxev deixa de creure en el comunisme: "Ja no crec en el comunisme". "Ja veus que sóc un esguerrat de l'imperialisme, però el comunisme és cosa de criatures, per això m'estimava la Nàstia... Com a comiat, ara aniré a matar al camarada Paixkín.” Va arrossegar-se cap a la ciutat i mai més no va tornar a la rasa.

La segona part se situa al kolkhoz. En Paixkín envia al Sáfronov i a Kozlov per eliminar els kulaks, que representen l'estancament de l'economia soviètica. Els kulaks s'han d'incorporar al kolkhoz o se'ls eliminarà.

Un dels personatges del poble és un ós humanitzat, personatge tradicional de la literatura russa i símbol de la Unió Soviètica, és el maller. Treballa fins al defalliment i lluita al costat dels treballadors contra els kulaks.

Altres personatges són l'administrador de treballs socials, al qual no sabem ben bé què li passa al final del llibre (mor o ho fa veure?). També hi ha els pagesos pobres i els kulaks que han mort els seus animals, i que són enviats riu avall cap al mar. I el popa, que per "dissimular" s'ha tallat el cabell a l'estil foxtrot.

La novel·la acaba amb la mort de la Nàstia al barracó de la rasa, i amb l’arribada d’en Vósxev amb tot el kolkhoz, inclosos l’ós i els cavalls. Els pagesos volen formar part del proletariat. La rasa s’haurà de fer més gran, per encabir-los a tots. 

I al final, el narrador/autor pregunta si la petita URSS morirà com la Nàstia o creixerà fins a ser una persona feta, una nova societat històrica.

La Rasa és existencialista, surrealista, plena de simbolisme i on el més simbòlic és el llenguatge.

La literatura de Platónov és despullada. El seu llenguatge és aparentment senzill, sense filigranes, coincident amb la llengua de la seva època. És un llenguatge difícil de traduir.

"A Platónov no hi ha paraules (...) és una llengua nascuda de nou (...) Cada una de les seves frases condueix l'idioma rus a un carrer semàntic sense sortida. (...) Podria definir els altres autors d'una o una altra manera, però a Platónov el veig com un home que per primer cop separa els llavis, i per això el considero un autor profund, el més profund." Joseph Brodsky (Nobel de Literatura, 1987)