Els desposseïts, d'Ursula K. Le Guin. (David Gómez)

Imagineu per un moment dos mons que giren un al voltant de l’altre com si fossin les seves respectives llunes.

Imagineu que tots dos estan habitats, però mantenen ordres socials diferents.

Imagineu que ara fa cent cinquanta anys en un d’ells, Urras, va haver-hi una revolta.

Imagineu...

A Els desposseïts, Ursula K. Le Guin, ens llença una pregunta que ha interessat durant segles a la humanitat: Quin és el model de societat perfecta? I, en cas de trobar-lo, seria perfecta per sempre?

Urras i Anarres son dos planetes que conviuen en un sistema binari.

Fa cent cinquanta anys, una part de la societat d’Urras es va revoltar seguint les directrius d’una líder que els va fer creure en l’anarquisme. La revolta acaba subjugada, però als dissidents se’ls permet marxar a Anarres i fundar allà una nova societat.

En el present, en Shevek, un científic d’Anarres, ha elaborat una nova teoria que pot beneficiar els dos planetes. El seu viatge d’Anarres a Urras i l’enfrontament entre els dos models de societat són el punt de partida de la novel·la.

En el següent quadrant podeu veure la diferència entre els dos mons i que resulta fonamental en el plantejament de la història:

	Urras	Anarres
Composició	—Ufanor. —Diversitat biològica.	—Aridesa. —Sense mamífers ni insectes. —Riquesa en minerals.
Geopolítica	—Capitalisme, Comunisme. —Diversos països i estructures de poder.	—Anarquisme. —Organització geopolítica única.
Política	—Sistema capitalista. —Jerarquització política: el poder està relacionat amb la riquesa personal. —Sistema de control i repressió: Policia, jutges, presons, execucions, exèrcit, guerres. —Relacions exteriors: amb diversos sistemes i ambaixades.	—Sense govern. Llibertat d’associació. —Sense jerarquies. S’exerceix el poder a través de privilegis intangibles. —Sistema de control i repressió: Opinió pública i manicomi. —Relacions exteriors: per ràdio amb Urras.
Economia	—Sistema bancari. Barris pobres, casa de préstecs, lladres, sous, atur. —Feina: bé individual. —Propietat individual. —Intercanvis mercantils universals. —Exportació de combustibles fòssils derivats del petroli, maquinària industrial i components electrònics, varietats d’arbres fruiters.	—No hi ha diners. No hi ha diferències econòmiques. —Feina: bé col·lectiu. —Propietat socialitzada. —Intercanvis comercials en exclusiva amb Urras. —Exportació de mercuri, coure, alumini, estany i or.
Societat	—Individualisme. —Patriarcat. —Classes socials. —Família conservadora, masclista i classista. —Presència de tota mena de tabús. —Sense sanitat universal. Cobertura segons riquesa. —Sense dret a l’habitatge.	—Fraternitat. —Igualtat de gènere. —Igualtat de classe. —Tots són germans, els fills no són una propietat. —Sense tabús sobre sexe o escatologia. —Sanitat universal. Malaltia: considerada un acte egoista. —Dret a l’habitatge.
Cultura	—L’art és elitista. —Grups rebels reivindicatius. —Prohibició de la crítica.	—L’art és prescindible. —Educació per incapacitar en la crítica. —Rebuig de la crítica.

L’autora, a partir del component especulatiu propi de la ciència-ficció, ens planteja els avantatges i inconvenients dels dos models socials i, el més important, com evolucionen aquest al llarg del temps i dels conflictes als quals s’enfronten: revoltes socials a Urras ocasionades pel malestar de les classes més baixes —amb un capítol que, tot i estar escrit l’any 1974, té un ressò en els fets d’Urquinaona, esfereïdor— i desequilibris socials, a Anarres, provocats per l’aridesa del planeta, que no sempre es pot pal·liar amb suficient prestesa.

Com aquests canvis afecten la interpretació de la societat per part dels protagonistes i, com les relacions personals es transformen segons el lloc on es viu, és un altre dels camps especulatius que Ursula K. Le Guin treballa àmpliament al llarg de la novel·la.

Vull fer esment en especial a l’ús del llenguatge en els dos planetes: a Urras parlen Iòtic, que per estructura seria similar al nostre; però en Anarres parlen Pràvic, idioma nascut arran de la revolta on no hi ha possessius ni expressions hereves de conceptes religiosos ni locucions jeràrquiques. L’esforç de la Blanca Busquets a l’hora de fer la traducció és notable i molt d’agrair.

Tot i l’aparent complexitat dels temes, tot i ser ciència-ficció, tot i que resulta difícil classificar la novel·la, paga la pena la lectura, no en va ha sigut Premi Nebula (1974), Premi Hugo (1975), Premi Locus (1975), Premi Gigamesh (1984) i Premi Prometheus (1993).