Històries quotidianes, de Maria Teresa Galan i Buscató (Sílvia Romero)

Històries quotidianes de Maria Teresa Galan i Buscató és un recull de relats breus, en la seva majoria d’una o dues pàgines, que ens planteja temàtiques ben diverses, tal com apunta Esteve Amigó en el seu escrit “Quatre pinzellades”, que és un dels pròlegs del llibre: “La preocupació pels temes que afecten la nostra societat, com ara l’atur, la vellesa, les relacions de parella o la situació del país és freqüent en gran part dels relats.”

 

“Quatre pinzellades” és el segon pròleg amb què se’ns presenta el recull, però en total n’hi ha tres, de pròlegs. Previ a aquest tenim unes paraules de Joan Gausachs i Marí sota el títol “A tall de presentació”, on ens parla de l’autora tot esmentant que Maria Teresa “emana pau, senzillesa, harmonia i ganes de conviure.”

 

I ja que faig referència a l’autora, coneguem breument la seva trajectòria:

 

Maria Teresa Galan i Buscató va néixer a Barcelona i pràcticament ha dedicat la seva vida a la docència. En els seus inicis va fer classes a nens i nenes de cinc i sis anys. Posteriorment va estudiar professorat de català, fet que la va conduir a fer classes de català per a adults. Va formar part en la creació del Consorci per a la Normalització Lingüística, i s’hi va dedicar de ple. Els darrers anys de vida laboral va compaginar les classes amb l’assessorament lingüístic i, un cop jubilada, es va endinsar en el camp de l’escriptura, sobretot el relat curt.

 

Tornem al llibre. A l’inici de la ressenya he comentat que el recull presenta diversitat de temàtiques, però cal destacar les paraules de Mercè Bagaria, autora del tercer pròleg, “Homenatge a la memòria”, on ens diu: “La protagonista indiscutible d’aquestes quaranta-vuit històries quotidianes és sens dubte la memòria.”

 

Continuem, doncs, parlant de les diverses temàtiques. Hi trobem relats, com he esmentat, sobre l’atur, la vellesa, les relacions de parella, la situació en què es troba el país... Però hi ha una dada que cal ressaltar i tenir ben present, i és que Maria Teresa Galan, per enfrontar-se a aquests temes, defuig els extremismes. És a dir: no cau en el sentimentalisme més fàcil i planer, ni tampoc es deixa dur pel pessimisme més advers, més hostil. Senzillament exposa les coses com són. Com per exemple en el conte “L’ombra maleïda” (p. 24):

 

“Cada dia, quan els nens ja eren al llit, mirava a través de les cortines una ombra que es projectava a l’altra banda del carrer.

Ja feia dos anys que cada dia apareixia a la mateixa hora, però avui el carrer era desert, no hi havia l’ombra perquè havia entrat a casa seva.

Demà els diaris i les notícies en parlaran. El veïnat comentarà sorprès i morbós allò que molts ja sospitaven que passaria: uns altres nens sense mare i amb una vida marcada per sempre, malgrat l’ordre d’allunyament.”

 

Amb tot, cal que deixi clar que aquesta cruesa no és la que ens acompanya al llarg de la lectura del recull. Tot el contrari. Perquè l’autora agafa cadascun dels temes de què ens vol parlar i els passa pel sedàs de l’intel·lecte per oferir-nos la seva visió irònica i per tant intel·ligent de cada situació. Això, per l’altra banda, aporta a aquests quaranta-vuit relats un toc, un matís d’humor. I aquest humor provoca que per part nostra, els lectors, en més d’una i en més de dues ocasions, se’ns dibuixi un somriure.

 

Un altre aspecte que trobareu si us endinseu en la lectura d’aquest recull de relats és l’amor per la llengua. La seva formació professional (ja he comentat que Maria Teresa Galán ha dedicat la seva vida a la docència) és el que provoca que aquesta passió es manifesti pàgina rere pàgina.

 

És aquesta una obra sincera al voltant del nostre dia a dia més habitual. Trobarem relats on l’enginy literari pren més força que aquesta quotidianitat, però en la seva majoria el que llegirem seran relats fidels al títol que encapçala el recull: històries quotidianes. Escrites amb un estil àgil, planer, i sobretot crític.

Sílvia Romero i Olea

Comentaris publicats en:

Associació de Relataires en Català

Per si el voleu comprar:

Bubok