Nabí, de Josep Carner. (Xavier Marcet)

L’ANY CARNER 2020

Dir molt en un mig dir seria mon afany

Josep Carner Puig-Oriol neix a Barcelona el 1884. El 4 de juny de 1970 moria a Brussel·les, al seu domicili, al carrer Lincoln 64 (al sud de la ciutat). Enguany Es commemora el cinquantè aniversari de la seva mort. 

 

L’obra de Carner és considerada com una de les fites del Noucentisme, moviment del qual Carner n'és capdavanter. Posteriorment la seva obra poètica evoluciona cap al postsimbolisme per esdevenir un exemple de poeta clàssic català.

 

De l’autor cal remarcar un dels gran poemes lírics de la literatura catalana: Nabí

 

El poema Nabí (que vol dir “profeta” en hebreu bíblic) exposa, en deu cants, la peripècia de Jonàs quan Jahvé li confia la missió d'anar a predicar a la ciutat assíria de Nínive i ell s'hi refusa. Per l'art suprema de Josep Carner, aquesta vella faula bíblica, que ensenya la lliçó amorosa del perdó i la pietat, es converteix en un dels monuments més alts de la literatura de tots els temps. Aquesta nova edició, a cura de Jaume Coll, reprodueix el pròleg que Gabriel Ferrater va escriure per a l'edició del 1970.

 

El llibre de Jonàs a la Bíblia (antic testament: llibre de Jonàs, a Reis) és una narració novel·lada, amb elements mítics i dades fantàstiques, sobre el comportament incongruent d’un profeta que es resisteix a anar a Nínive per cridar-la a la conversió en nom de Jahvé. Al final hi va i ho anuncia, però s’irrita perquè Nínive es converteix i Jahvé la perdona. El text bíblic és una crítica al particularisme d’Israel i una caricatura del profeta que té la pretensió de disposar de l’efecte de la paraula que anuncia. De la narració bíblica podem extreure un diàleg profund entre l’esclau i el seu senyor. Una part molt interessant de la Bíblia amb una clara crítica a la possessió de la veritat i el decisiu caràcter dominant dels Déus vers les persones.

 

La narració de Jonàs a la Bíblia està plena de símbols que han esdevingut referents cristians

 

1. El poder de Déu front l’home i la capacitat que tindria l’home per a la desobediència

2. El càstig diví en forma de gran Leviatan, monstre de les profunditats, capaç de fer adreçar les obligacions dels homes vers els seus amos i senyors.

3. La flagrant ironia de la història bíblica. S`ha de fer esment del moment on Déu emprenyat perquè Jonàs no li fa cas, envia una tempesta a la nau on fuig el profeta, i a punt de morir els integrants del vaixell decideixin qui és el culpable de l’imminent naufragi utilitzant la Sort (potser amb palletes, o amb daus, o utilitzant qualsevol fórmula antiga que desconeixem) i d’aquesta manera la sort els diu que el culpable és el Jonàs (ell i el seu Déu) per la qual cosa l’acaben llançant al mar que resta calmat i en silenci

4. En el mar un gran peix engoleix Jonàs i el manté dintre del seu ventre tres dies i tres nits. Aquesta imatge quedarà en el fons col·lectiu a la nostra societat com un càstig “diví”, recordem el cas del gran peix que es menja Gepetto a Pinotxo de Collodi.

5. La gran influència que tenen els números a les narracions bíbliques, numerologia sagrada, no només amb el tres sinó en el mateix quatre que s’erigeix com el gran nombre de la paraula de Déu enfrontada a la paraula dels homes.

Com diuen els versos de Carner:

 

—Quaranta dies més i Nínive caurà 

 

Com quaranta dies va durar el diluvi universal, com quaranta van ser els anys que va estar el poble d’Israel migrant pel desert fins a arribar a la terra promesa.

 

Segons els estudiosos el número quaranta representa un canvi, una esperança a la nova vida.

 

I la seva utilitat (i aquesta és opinió meva) la del número quaranta, que considera un cop més la possibilitat d’entendre el número en referència als dits de la ma. Fixem-nos que tenim deu dits, el doble de deu és vint i el doble de vint quaranta. Si fem aquesta primitiva matemàtica ens adonem que el número quaranta representaria pels antics escriptors i “lectors” de l’època, un número immens, gegantí, formidable. 10/20/40 repetició en grup de tres, temible duplicació que representaria per aquella gent un número formidablement gran. 

 

Que gaudiu del poema del mestre Carner. 

 

Xavier Marcet