Charlotte, de David Foenkinos.

Quan vaig llegir el llibre de Charlotte com comento al Youtube per les biblioteques per primer cop vaig pensar que era un llibre per llegir amb vosaltres, perquè tot i que l'he llegit diversos cops a diversos clubs de lectura, i que la vida de la Charlotte, i les tècniques narratives del Foenkinos les he comentat molts cops amb molta gent, l'aspecte de com tota una família, sembla optar pel suïcidi, i com fins i tot sembla que la Charlotte estigui dirigida a ell des de que neix, amb el nom que li posen, i com ella explica com supera a través de la pintura, i la reflexió aquesta com imposició que l'envolta sense saber-ho, en certa manera i que la culpabilitza, vaig pensar que era una capa del llibre, i en general de la biografia de la pintora, que vosaltres ens sabríeu dir molt millor com es destria, i s'entrellaça amb la seva pintura, i la seva manera d'encarar la vida.

(Alícia Gili)

Celebro que la tertúlia d'ahir fos tan profitosa i interessant com sembla en base als vostres comentaris posteriors.

Personalment ja vaig indicar que m'agrada en especial la narrativa de David Foenkinos. Tant quant a continguts com fent referència als seus plantejaments estilístics. I per contribuir una mica, off the record, us passo uns enllaços per si poden ser del vostre interès.

(Sílvia Romero)