Viu la literatura de gènere en català un moment dolç? (David Gómez)

 

Coincidint amb els cinquanta anys de la publicació de L’exorcista, de Willian Peter Blatty, Obscura Editorial presenta la traducció al català d’aquest clàssic de la literatura de terror. No cal explicar res de la trama, tots la coneixem gràcies a l’excel·lent adaptació cinematogràfica, però no ens equivoquem, L’exorcista és molt més que una novel·la de terror. Darrere aquest text hi ha un autor que pertany a una família profundament religiosa i que va patir una crisi de fe en morir la seva mare, situació que el va portar a escriure la novel·la que va marcar un abans i un després en els temes de possessió diabòlica.

I a què treu cap parlar d’aquesta novetat? Doncs que els darrers anys el mercat català ha vist augmentar de manera sorprenent, o no tant, la presència del gènere fantàstic —entenent com a tal el que és terrorífic, sorprenent, estrany i especulatiu—, en un impuls aportat per un conjunt de petites editorials.

 

Per una banda trobem la proposta de l’editorial Mai Més de traduir al català tot Discmón, l’emblemàtica obra de Terry Pratchet, que ha tingut una resposta espectacular per part dels seguidors de l’autor: clubs de lectura a diferents llocs —entre ells la llibreria Gigamesh amb una proposta mensual—, perfils en català a les xarxes socials, entrevistes al traductor —l’Ernest riera— i un índex de vendes que ha sorprès als editors.

 

Entre moltes altres, en el seu catàleg també s’hi pot trobar Alba, d’Octavia Buttler, i La ciutat i la ciutat, de China Mieville, títols imprescindibles de la ciència-ficció.

I parlant de ciència-ficció, les editorials Males Herbes i l’AltraEditorial, s’han unit per poder recuperar títols oblidats o descatalogats sota el segell de Les altres herbes. Ho han fet recuperant Flors per a l’Algernon, tota una declaració de principis.

 

Una altra petita editorial és Chronos que s’ha atrevit amb la publicació de Llengua materna, de Suzette Haden Elgin, del 1984. Una història que té com a punt de partida l’article XXV de la constitució dels Estats Units:

«1. No es permetrà que cap ciutadana dels Estats Units d’Amèrica ocupi cap càrrec elegit o designat, que participi en cap funció (…) en les professions acadèmiques o científiques, que tingui feina remunerada fora de la seva llar sense el permís escrit del seu marit o (…) d’un home responsable amb parentiu de sang o designat el seu tutor legal, ni que exerceixi control sobre diners o altres propietats o béns sense aquest permís escrit.»

Per descomptat, la feina feta per Edicions Secc amb el bestiari català i l’esforç de donar-lo a conèixer a partir dels reculls de contes fets per autors de casa nostra, n’és una bona prova d’aquest moment. Sota el seu paraigua ha nascut i creix el Concili Fetiller, una proposta innovadora que comença a aixecar ponts més enllà de la narrativa.

 

Per un altre costat, Raig Verd ha inclòs en el seu catàleg les noves traduccions de l’obra d’ÚrsulaK. Leguin: tant pel que fa al cicle de Terramar com a les de ciència-ficció, amb unes edicions impecables.

On també hi ha canvis és a l’editorial Pagès i a Laertes, amb un canvi d’imatge als seus segells més fantàstics i recuperant títols emblemàtics com Neuromàntic, de William Gibson, i Sóc llegenda, de Richard Matheson. 

 

Per acabar aquest recorregut, no vull deixar de mencionar als autors que s’hi han atrevit amb el gènere bizarro i ens porten «coses» tan engrescadores com La musa fingida, L’horror de Rèquiem i Adzum i els monoculars: fusió! Trencant les barreres de la literatura més convencional i acadèmica.

Amb això vull respondre a la pregunta que llençava en el títol: Viu la literatura de gènere en català un moment dolç?

Dependrà dels lectors. La feina que s’està fent per part d’editorials que arrisquen el seu temps, esforç i diners, és encertada i ens permet descobrir un món nou en el nostre idioma. Ara ens toca donar-hi resposta.